Més de 130 càrrecs i excàrrecs de l’Assemblea Nacional Catalana han denunciat aquest dimecres que el projecte de llista cívica al Parlament que lidera l’actual president Dolors Feliu incompleix els estatuts, codi ètic i el full de ruta vigent de l’entitat. Així ho han fet amb la lectura d’un manifest a les portes de la seu nacional, on posteriorment han registrat la seva denúncia. Els crítics, a més, han lamentat que aquest projecte de candidatura “fa perdre pluralitat”. El document, que reclama que l’ANC “continuï sent transversal”, ha estat signat per exvicepresidents de l’ANC, com Jordi Pesarrodona i Josep Cruanyes, i pel cantautor i exdiputat Lluís Llach. L’Assemblea consultarà les seves bases sobre això entre l’1 i el 14 de març.
El manifest, que demana el ‘no’ a la consulta interna, ha estat llegit per l’exsecretària nacional Blanca Serra i l’actual tresorer de l’assemblea territorial de Lleida, Josep Màsich. El document denuncia que l’actual direcció “no sotmet a votació un projecte de llista cívica, sinó un projecte de llista de l’Assemblea”. A més a més, assenyalen que la iniciativa no preveu primàries i que “tot el procés de confecció és controlat pel Secretariat Nacional que té la primera i l’última paraula”.
El document critica que el projecte “és contrari a la Declaració Fundacional de l’Assemblea, als seus Estatuts i al Full de Ruta Vigent”. Entre les vulneracions denunciades hi ha la de l’article 2.4 dels Estatuts, que estableix que “l’Assemblea Nacional es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d’electors i no es presentarà a cap mena d’eleccions”. Uns “incompliments” que han estat denunciats davant del Comitè Deontològic de l’entitat.
“Aquesta transgressió compromet el seu caràcter transversal i activista, és altament divisiva i amenaça la nostra unitat en un moment molt delicat de la nostra història”, diu el manifest llegit. Els signants del manifest conclouen avisant que “l’aprovació del projecte de llista cívica generarà una profunda divisió a moltes assemblees de base” i que “la pèrdua de la seva transversalitat pot comportar la desaparició de moltes d’elles”. Per tot això, també reclamen públicament el vot pel ‘no’ a la consulta que es farà a les bases.
El manifest ha estat signat “a títol personal” per una quarantena de persones que han format part del Secretariat Nacional de l’ANC, a més de 85 càrrecs i excàrrecs de 31 assemblees de base. En el llistat hi ha quatre exvicepresidents de l’entitat, Jordi Pesarrodona, Josep Cruanyes, Jaume Marfany i Carles Castellanos.
La llista cívica és “un deliri”
En la posterior atenció als mitjans, Josep Màsich ha criticat que “l’actual proposta de llista cívica” que impulsa la direcció de Dolors Feliu “és un deliri de formes abstractes que difícilment pot ser exitós”. En contraposició a això, el membre de l’assemblea territorial de Lleida ha defensat un projecte de “llista unitària amb el conjunt del moviment independentista”.
Denúncia de veto
A més de la denúncia feta en el manifest, els crítics també han assegurat que tenien previst fer una roda de premsa en una sala de la seu nacional, que així ho van demanar, però que els va ser “denegada”. Han afegit que no és el primer cop que els hi passa, i que també se’ls ha vetat quan la petició la va fer un actual membre del Secretariat Nacional.
La consulta interna
L’Assemblea Nacional Catalana decidirà al març si posa en marxa la llista cívica de cara a les eleccions catalanes al Parlament, que encara no tenen data. Els socis podran votar telemàticament entre els dies 1 i 14 de març si consideren convenient presentar una candidatura “amb la finalitat de fer efectiva la independència”. La fórmula escollida per presentar-se seria l’agrupació d’electors que, segons el comunicat, “s’allunya del sistema de partits i sacsejaria l’escenari autonomista actual”.