Meritxell Batet i Lamaña té 50 anys, va néixer a Barcelona el març del 1973 i va créixer a la capital catalana. La seva mare era dependenta i el seu pare treballava en una fàbrica. Mentre estudiava va fer diverses feines, com de cambrera a les sales Nick Havanna i Bikini. A Batet li hagués agradat ser jutgessa si no es dediqués a la política. Escoltar música, la dansa i llegir són les seves principals aficions. Fa gairebé 20 anys que és diputada al Congrés, el 2004 va arribar a la cambra baixa formant part de la llista del PSC encapçalada per José Montilla. És la quarta vegada que Batet és la cap de llista del PSC per Barcelona en unes eleccions generals, després de fer-ho el 2016 i en la doble convocatòria electoral del 2019.
No es va afiliar al PSC fins al 2008. Els anys 2018 i 2019 va exercir de ministra de Política Territorial i Funció Pública, pocs mesos després de l’1-O i de l’aplicació del 155 va assumir la cartera amb la situació de Catalunya com a patata calenta. I des del maig del 2019 és presidenta del Congrés, quan va substituir Ana Pastor del PP.
Ara viu a Madrid en un pis de lloguer amb la seva parella i les seves filles bessones, fruit del seu matrimoni amb l’exdiputat del PP José María Lassalle. No té segons residència. Va anar a l’escola Gravi de Barcelona, una cooperativa de mestres. I després, es va llicenciar en Dret a la Universitat Pompeu Fabra. En aquesta universitat també ha exercit de professora.
La candidata del PSC no té cotxe i habitualment es mou caminant i en tren de gran velocitat. Al marge de la política ha fet diferents feines: monitora de casal d’estiu, cangur, dependenta d’una pastisseria i cambrera, entre d’altres. També va ser directora de la Fundació Pi i Sunyer, segons recorda.
Preguntada sobre quin candidat d’un altre partit se sent més propera i aniria a fer una cervesa escull la cap de llista de Sumar-En Comú Podem, Aina Vidal. L’exsecretari general dels socialistes bascos i exministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, és el seu referent polític.
Parla català, castellà, anglès i una mica de francès. I ‘Boulder’, d’Eva Baltasar, és l’últim llibre que s’ha llegit.
