Maties Serracant, alcalde de Sabadell entre 2017 i 2019, haurà d’anar a judici per “no haver impedit” la celebració del referèndum de l’1-O a la capital vallesana.
El passat mes de juliol es va tancar la fase d’instrucció i s’ha iniciat la de judici oral, un cop al setembre es va notificar a Serracant la seva situació en qualitat d’acusat per un delicte de desobediència greu. Segons detalla l’exalcalde, la fiscalia demana una multa de 15.000 euros i la inhabilitació per exercir càrrec públic en dos anys. L’exalcalde ha considerat que és una pena fora de lloc donat, atès que no tenia capacitat per obstaculitzar la celebració de la jornada a la ciutat.
Se li retreu, a més, no haver anul·lat el decret que informava dels espais disponibles per la jornada. “Es posa a judici el paper de l’alcalde de Sabadell, que en aquest cas era jo, de donar suport a la voluntat que es pogués dur a terme el referèndum, una acció que vaig fer com alcalde defensant la llibertat d’expressió, un dret fonamental, i el dret a l’autodeterminació”, assenyala Serracant.
De fet, un dels elements que es posen sobre la taula per avalar l’acusació és que no va impedir que es dugués a terme el referèndum a Sabadell, on la Policia Nacional va irrompre en un centre de votació, l’escola Nostra Llar, lloc on originalment havia de votar la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
En aquest sentit, assenyala que la capacitat que tenia un ajuntament com el de Sabadell d’impedir el referèndum era nul·la, tenint en compte que “els cossos policials que tenien el comandament per impedir-lo no van poder”. És per això que qualifica de “caricaturesc” pensar que l’alcalde podia impedir-lo.
En l’acusació també es destaca que Serracant no va fer l’acció administrativa corresponent per anul·lar el decret d’Alcaldia, en que “en el marc de legalitat llavors vigent”, detalla l’exalcalde, es va traslladar al Govern quins locals es podrien posar a disposició per fer el referèndum.
“Els decrets van ser anul·lats per les diverses disposicions dels tribunals i va perdre vigència la convocatòria feta des del Parlament i tot el que se’n derivava, apunten que s’hauria d’haver fer una acció administrativa per anul·lar la vigència del decret, i entenem que en aquell context no feia falta”, rebla.
Tot i que els fets van passar entre setembre i octubre de 2017, el judici, que encara no té data, podria celebrar-se al 2023, sis anys després.
