El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, creu que el principal problema del sector de la fusta és “que no es guanya la vida”. Per això, ha dit, “cal buscar la fórmula” per aconseguir-ho. Fent un símil amb les mobilitzacions de la pagesia d’aquests dies, ha assenyalat que se’ls ha de “facilitar la vida i no posar-ho més difícil des de les administracions”. Ho ha dit durant la inauguració de la Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible (FECS) de Vic que aplega més de 50 expositors dels sectors de l’autoconsum elèctric i la bioconstrucció. Enguany la fira se centra en la rehabilitació sostenible i la proliferació de les comunitats energètiques, dos sectors amb un fort creixement. El certamen s’allargarà fins dissabte.
El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha explicat que el Govern “té clar” quin és el model de transició energètica que vol el país per tal de descarbonitzar-lo. “Avui ja hem superat el 40% dels objectius que ens hem fixat pel 2030, per tant, avancem en la bona direcció”, ha assenyalat. Ha destacat sobretot l’impuls amb l’Energètica pública, “que ha de servir per posar l’energia directament a en mans dels ciutadans”, però també el decret llei sobre com han de ser els parcs elèctrics i fotovoltaics.
El conseller també ha fet autocrítica i ha assenyalat que ara cal fer “allò que no hem fet des de fa molts anys” i és el pla territorial sectorial de les energies renovables. De moment, ha explicat, cada oficina comarcal s’ha dotat d’una persona per treballar per la transició energètica perquè faci la feina de divulgació, però també la tasca de posar d’acord els municipis per decidir on cal situar els parcs de renovables, per exemple.
Mascort també ha parlat del “salt espectacular” que ha fet l’autoconsum energètic individual en els últims dos anys. “Tenim més de 102.000 instal·lacions que generen pràcticament una giga de potència”, ha destacat. Això ha estat possible per diversos factors, un és el preu de l’energia, “quan va molt cara la gent s’espavila”, ha dit el conseller. Però també la “militància” dels que creuen que l’energia ha de ser dels ciutadans. “També s’està fent un salt important en l’autoconsum compartit”, ha dit el conseller. “Hi havia 200 instal·lacions fa dos anys i ara n’hi ha més de 2.000”.
El conseller d’Acció Climàtica ha posat en valor el paper de la comarca d’Osona: “Aquí estan passant moltes coses a nivell de transició energètica”. Per exemple, en la darrera convocatòria del govern per impulsar comunitats energètiques en forma de cooperativa, dels 60 projectes que s’han presentat, 30 són d’Osona. “Esteu fent molta feina i és imprescindible que això s’estengui com una taca d’oli arreu del país”, ha apuntat.
De la seva banda, el diputat d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra, també ha posat en valor el lideratge d’Osona amb les energies renovables. “Osona s’està convertint en la capital catalana de la transició energètica”, ha destacat. En els últims dos anys, la Diputació de Barcelona ha invertit 26 MEUR en renovables i Osona n’ha rebut el 21%, la comarca que més. “Això indica que el treball s’està fent bé, tot plegat una bona combinació entre administració, empreses i ciutadania, amb actors destacats com l’Agència Local d’Energia d’Osona”.
Durant la inauguració, l’alcalde de Vic i enginyer de professió, Albert Castells, ha defensat la mirada enrere cap a la tradició per aconseguir una construcció més sostenible. “Les tècniques de l’època a les masies ja eren la tàpia o la fusta. En realitat no adquirien materials constructius fabricats en altres continents. La solució la tenim mirant les nostres arrels tradicionals, tant pel que fa a energia com al que fa a construcció”. A més, segons Castells, tota aquesta tradició es combina amb la innovació tecnològica del segle XXI i això aboca la societat a un futur “molt esperançador per fer front als grans reptes de la transició energètica”.
Auge de les comunitats energètiques amb instal·lacions compartides i rehabilitació
Manel Romero és soci director de Sud Renovables, una empresa bagenca d’instal·lació de plaques fotovoltaiques que va néixer el 2005. Romero ha explicat que preveuen que el sector de les comunitats energètiques amb instal·lacions compartides és el que més creixerà. Tot i això, un dels reptes del sector és aconseguir una millora en els terminis perquè el consumidor final vegi estalvis reals a la factura. “Avui és més fàcil que fa dos anys, però encara no és prou fàcil”. Segons ha explicat, “a base de picar pedra durant molts anys s’han reduït els terminis d’aplicació dels coeficients”, però encara no és suficient.
De la seva banda, Gabi Barbeta, de l’empresa Bioterre, ha parlat del creixement que està experimentant actualment la rehabilitació sostenible. “La gent s’està posant les piles perquè volen gastar poca energia”, ha dit. Això significa que s’estan millorant molt els aïllaments de les cases antigues i, per fer-ho, s’estan recuperant mètodes i tècniques “tradicionals” i “materials més saludables com la calç o el suro”.
Primera trobada de dones constructores
El recinte fira del Sucre està dividit en dues parts. Per una banda hi ha la gran àrea d’exposició comercial, on hi ha una cinquantena d’empreses expositores, tant de construcció com d’energia. A l’altra banda del recinte s’hi ubica l’espai Àgora. Es tracta d’un lloc on el públic pot veure demostracions d’oficis de la construcció per part de deu artesans i artesanes. L’espai també vol servir de punt de trobada entre professionals del sector per donar a conèixer tècniques tradicionals i de bioconstrucció.
La fira compta amb un ampli programa d’activitats paral·leles que ompliran el Sucre durant tres dies amb jornades tècniques de formació i divulgació – com per exemple , una trobada d’oficis, exposicions, formacions, tallers i presentacions de llibres i documentals. Com a novetat, destaca la primera trobada de dones de la construcció que se celebra aquest divendres a la tarda.
Una de les participants serà Carlota Oliver. Ella és arquitecta de professió, però actualment treballa de paleta en una empresa familiar. Reconeix que es tracta d’un món “molt masculinitzat”, però assegura que les capacitats per ser un bon professional són les mateixes per ambdós sexes. “Com tot, vol ganes d’aprendre i paciència. No esperis que demà sàpigues enllardar un totxo si no n’has fet molts”, ha explicat.
Segons dades facilitades pel propi Ajuntament de Vic, organitzador de la fira, en l’edició anterior el certamen va rebre uns 5.800 visitants, un 41% dels quals van venir a la fira per primera vegada.
