El conseller d’Ació Climàtica, David Mascort, ha afirmat que el Govern està treballant totes les fórmules per aconseguir aigua, fins i tot portar aquest recurs amb vaixells fins al Port de Barcelona en cas que convingui. Amb tot, ha avisat que aquesta solució té un cost molt elevat que podria suposar pagar entre quatre i deu euros per metre cúbic. Ho ha dit en una entrevista a Rac 1, en què ha admès que “si les coses no van com han d’anar” Catalunya podria entrar en fase d’emergència el proper mes de desembre. Ha recordat que el Pla especial de sequera estableix que aquesta situació s’assoleix quan els embassaments arriben al 16%. Amb tot, s’ha mostrat optimista i ha confiat que l’esforç col·lectiu permetrà “allargar les existències”.
David Mascort ha explicat que el Govern té tot a punt per portar aigua amb vaixells en cas que sigui necessari i ha recordat que s’estan preparant les instal·lacions del Port de Barcelona per poder rebre aquest recurs. Les obres per adaptar la infraestructura ja han començat, podrien durar entre dos i tres mesos i el seu cost estimat és de quatre milions d’euros.
Tot i que no ha concretat en quin moment es podria recórrer a aquesta solució ni d’on procediria l’aigua, sí que ha comentat que la darrera vegada va arribar de Mallorca. “Estem estudiant diversos escenaris”, ha afirmat Mascort que ha dit que el recurs també podria portar-se de Múrcia o de Marsella. Amb tot, ha remarcat que es tracta d’una via amb un cost molt elevat i que el metre cúbic podria arribar-se a pagar a un preu d’entre quatre i deu euros.
Entrada en emergència al desembre
El titular d’Acció Climàtica ha recordat que d’acord amb el Pla especial de sequera, l’entrada en fase d’emergència la marca l’estat dels embassaments. “Ha d’activar-se quan els embassaments arribin al 16%”, ha detallat. Ha reconegut que les previsions no són optimistes pel que fa a la pluja, però ha recordat que la meitat del que Catalunya consumeix ja no procedeix dels embassaments. “Ve de dessaladores, d’aigua freàtica i regenerada”, ha assenyalat Mascort que ha dit que confia que l’esforç col·lectiu permetrà “allargar les existències” i, per tant, l’entrada en emergència.
També ha comentat que cada mes es duu a terme un balanç de la situació de sequera i ha dit que aquest mes de novembre ha estat el primer en què el calendari de l’entrada en situació d’emergència no s’ha pogut endarrerir. “Hem tingut menys pluges de les esperades i un lleuger repunt del consum”, ha admès.
Així mateix, ha dit que el Pla de gestió de l’aigua que s’ha aprovat i que significa una inversió de 2.400 milions euros, “contempla totes les inversions necessàries per tenir solucionat el problema de l’aigua entre 2027 i 2030”.
Ha explicat que inclou l’ampliació de la dessaladora de la Tordera, que passarà de generar 20 hectòmetres cúbics d’aigua a 80 i la posada en marxa de la nova instal·lació de Foix, que farà 20 hectòmetre cúbics mes. “ La inversió en aigua regenerada passarà dels 60 hectòmetres cúbics anuals actuals a 120”, ha indicat Mascort que ha afegit que totes les actuacions que s’estan fent al riu Besòs generaran 60 hectòmetres més d’aigua.
Tot plegat suposarà que Catalunya tindrà 200 hectòmetres cúbics nous que faran que no s’hagi de patir més per una sequera com l’actual. “El país està preparat per suportar una sequera com les que havíem tingut fins ara, però no una de 36 mesos. Ho estarem en els pròxims anys”, ha assegurat.
El conseller ha aprofitat per fer una crida per “tancar l’aixeta”. Ha reconegut que el principal problema no és el consum domèstic, però ha dit que cal un “esforç més” per part de tothom per poder allargar l’entrada en emergència i no aplicar més restriccions. “Tenim poca aigua i tots plegats ens hem de posar al cap que ens hem de conscienciar per allargar-la el màxim possible”.
Pel que fa a l’impacte que l’emergència podria tenir sobre la ciutadania, ha indicat que el consum per habitant se situaria per sota dels 200 litres i que s’aplicarien mesures restrictives sobre determinades activitats econòmiques que utilitzen molta aigua com la ramaderia o l’agricultura. “La prioritat és l’abastament d’aigua potable a les llars i si queda poca es prioritzarà aquest recurs”, ha sentenciat.
