L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha presentat un recurs contra la interlocutòria del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona que obria una peça separada del ‘cas Volhov’ per investigar-lo a ell i a altres personalitats, com l’expresident Carles Puigdemont o l’advocat Gonzalo Boye per la seva presumpta participació en la suposada trama russa del ‘procés’. El recurs al·lega que la nova peça separada és un “frau processal” per saltar-se la resolució de l’Audiència de Barcelona que obligava l’instructor a posar fi a la investigació. També diu que els fets descrits, encara que fossin certs, no són delictius. Per tot això, demana l’arxivament de la causa.
En el seu escrit, de 15 pàgines i al qual ha tingut accés l’ACN, l’advocat de Mas, Jordi Pina, diu que el seu client és el primer cop que està investigat en aquest cas, obert ja fa més de 8 anys, i que qualifica com a “desgavell o ‘sudoku’ processal”. De fet, retreu al magistrat instructor, Joaquín Aguirre, la “manca de criteri i rigor en l’obertura de peces separades”, que ja ha estat criticada per l’Audiència de Barcelona, i l’acusa de “frau processal”.
L’escrit retreu a l’instructor que hagi obert una nova peça separada sobre aquesta suposada ingerència russa després que l’Audiència l’obligués a concloure la instrucció d’una altra peça separada sobre el mateix aspecte.
Pel que fa als fets concrets que s’atribueixen a Mas, el seu lletrat assegura que no hi ha cap element indiciari que apunti a la suposada malversació de fons públics, ja que Mas va deixar tots els càrrecs públics el gener del 2016. Respecte a les delegacions de la Generalitat a l’exterior, del 2011 al 2017, Pina recorda que això ja ha estat investigat i fins i tot jutjat per diversos òrgans judicials, i en cap d’ells s’ha investigat a Mas.
Sobre el delicte de traïció, l’escrit també és molt dur contra l’instructor, assegurant que la interlocutòria judicial fa “elucubracions” sobre la guerra híbrida “impròpies d’una resolució judicial mínimament seriosa”. Així, considera que la reinterpretació del Codi Penal no es pot fer contra l’investigat, com estableixen la Constitució i el Conveni Europeu dels Drets Humans.
Així, recorda que tots els delictes als quals es pot aplicar el delicte de conspiració per a la traïció exigeixen que hi hagi un estat de guerra declarat legalment, cosa que no va passar. Per això, assegura que encara que els fets fossin certs, no serien delictius. Igualment, critica les valoracions polítiques que feia el jutge en la seva interlocutòria.
