La revelació que un empresari i exmilitar israelià estava darrere el fatal atac cibernètic que la Generalitat va patir durant la consulta del 9-N, el qual és el pitjor cop que la infraestructura ha patit mai, ha fet saltar les alarmes entre els dirigents catalans d’aleshores, com ara al president Artur Mas. A través d’un comunicat, Mas reclama que s’aclareixi si algun organisme de l’Estat o que hi estigui vinculat va participar en el ciberatac, el qual va col·lapsar durant 3 dies diverses pàgines web de la Generalitat, entre elles les del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) amb milions de visites simultànies que venien d’arreu del món just quan tenia lloc el 9-N.
Segons ha assenyalat Mas, ara se sap qui va promoure l’atac, però no qui va fer l’encàrrec a l’empresa israeliana. L’empresa de Tal Hanan, que no treballa per amor a l’art i cobra entre 6 i 14 milions d’euros pels seus serveis de desinformació, diu que al llarg de 20 anys ha participat en un total de 33 campanyes presidencials, i assegura que n’ha guanyat 27; una d’elles és molt possible que sigui la que va acabar donant la victòria a Donald Trump el 2016, tal com han apuntat diverses organitzacions internacionals. El Ministeri d’Interior nega haver-lo contractat, però Hanan, que també es fa dir Jorge, sí que ha fet cursos als cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol, i entre els treballadors de la seva empresa hi ha també un exmilitar espanyol, segons ha revelat ‘El País’.
El president lamenta que “malgrat que una acció d’aquestes característiques és de naturalesa delictiva”, cap estament de l’estat espanyol va promoure cap tipus d’investigació sobre el cas. Ara, Mas diu que “amb les noves informacions aparegudes, cal reclamar que aquesta investigació es produeixi ara, sense excuses, amb la màxima celebritat i arribant fins al fons”.
“Hi ha massa evidències, com l’operació Catalunya i el ‘Catalangate’, de pràctiques de l’estat espanyol que no aguanten cap tipus de comparació ni amb un estat de dret, ni amb una democràcia de qualitat, ni amb la defensa dels drets fonamentals“, ha reblat el president Mas per a concloure el seu comunicat.
