Fa 12 anys que un candidat presidenciable a la Generalitat no pot ser investit, tot i guanyar les eleccions al Parlament. L’últim precedent és el d’Artur Mas el 2012, en l’inici del procés sobiranista. En les cites electorals següents, ni el mateix Artur Mas (amb JxSí el 2015), Inés Arrimadas (Cs el 2017) ni Salvador Illa (PSC el 2021) van poder ser presidents -per motius diferents- tot i guanyar les eleccions. El 2015 sí que el president va ser de la formació vencedora (JxSí), però la CUP va forçar Mas a apartar-se, en detriment de Carles Puigdemont. El van succeir Quim Torra (2018) -després dels intents fallits de Puigdemont, Jordi Turull i Jordi Sànchez-, i Pere Aragonès (2021), tot i que els seus partits no van ser la llista més votada.
Durant el procés sobiranista cap candidat a la presidència de la Generalitat ha arribat al càrrec després d’una victòria electoral. Mas va ser l’últim a aconseguir aquesta fita, el 2012, quan CiU va ser la força més votada (amb 50 escons), i el seu cap de llista va presidir el Govern per segona legislatura consecutiva. A partir d’aleshores, els presidenciables de les formacions guanyadores han fracassat (Mas, Arrimadas i Illa).
Les eleccions del 2015 les va guanyar la coalició de JxSí, formada per CDC i ERC, on Mas n’era el candidat a la presidència -tot i anar de número 4 a les llistes. El veto de la CUP a la seva figura va provocar que l’aleshores líder de Convergència fes el famós “pas al costat”, i passés el relleu a Puigdemont, alcalde de Girona.
2017: de la victòria d’Arrimadas a la presidència de Torra
Ja el 2017, i després de l’1-O, la DUI no aplicada i el 155, qui va guanyar les eleccions va ser Inés Arrimadas, cap de llista de Cs. Però no va rebre prou suports per ser escollida i, de fet, ni es va proposar en cap debat d’investidura. La segona força més votada va ser Junts, amb Puigdemont -a l’exili- com a candidat presidenciable.
L’excap del Govern no va poder ser investit a distància -el president del Parlament, Roger Torrent, va suspendre’n el ple-, i Junts va proposar Jordi Turull (just abans d’entrar a la presó), que no va rebre prou suports per ser investit, pel rebuig de la CUP.
Després ho va intentar Jordi Sànchez (ja empresonat), a qui la justícia espanyola va negar el dret a assistir a una investidura. Finalment, Junts va apostar per Quim Torra, que sí que va ser investit el maig de 2018, 5 mesos després de les eleccions.
2021: Illa també fracassa
La victòria del PSC el 2021 tampoc va servir perquè Illa fos elegit president de la Generalitat. El candidat socialista va empatar amb ERC en escons, però va endur-se la victòria en vots. I va ser Aragonès, cap de llista republicà, qui va ser investit president de l’executiu.
Mas, Tripartit i Pujol
Així, l’últim precedent d’un candidat presidenciable que ha estat investit després d’imposar-se a les urnes va ser Mas el 2012. I abans del líder de CDC? El mateix Mas va aconseguir la mateixa fita dos anys abans, el 2010, quan per primera vegada va arribar a la presidència de la Generalitat.
De fet, el 2006 també va guanyar les eleccions, però PSC, ERC i ICV van tornar-se a aliar per impulsar el socialista José Montilla a la presidència, en la segona edició del Tripartit. La mateixa fórmula va catapultar Pasqual Maragall (PSC) a Sant Jaume tres anys abans, el 2003, quan els socialistes es van imposar en vots, tot i que CiU ho va fer en escons.
I entre la restauració de la democràcia -amb les primeres eleccions al Parlament d’ençà de la dictadura franquista, el 1980-, i aquell primer Tripartit, CiU sempre va guanyar les eleccions per mantenir Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat.
Després del 12-M se sabrà si n’hi ha prou amb guanyar unes eleccions per arribar a la presidència. O si, per contra, es manté la tònica de l’última dècada. Fa 12 anys que presideixen la Generalitat candidats que o bé no han guanyat les eleccions, o bé ni es proposaven per al càrrec.
