El liberal Mark Rutte ha guanyat les eleccions d’aquest dimecres als Països Baixos i encarrila un quart mandat com a primer ministre després de guanyar 35 escons dels 150 que componen la cambra, segons els pronòstics de vots. Amb més d’un 88% del vot escrutat, els socioliberals i europeistes del D66 emergeixen com a segona força passant de 19 diputats a 24. La candidata, Sigrid Kaag, es converteix en la segona figura política més important del país gràcies al fort ascens del seu partit, que ha desplaçat l’ultradretà Partit per la Llibertat (PVV) de Geert Wilders a la tercera posició amb 17 diputats, tres menys que en la darrera legislatura. També han perdut suports democratacristians de la CDA que es queden a la quarta plaça amb 14 escons.
La consolidació del centre liberal en la política holandesa contrasta amb la caiguda dels partits d’esquerra. Si bé el Partit Laborista (PvdA) reté els 9 diputats que tenia, no es recupera de la desfeta de les últimes eleccions, quan en va perdre gairebé 30. Els ecologistes del GroenLinks s’han desinflat en aquests comicis amb la pèrdua de 7 escons que els relega a la vuitena posició. Així, queden fins i tot per sota de l’extrema de dreta de Fòrum per la Democràcia. El Partit Socialista, antiga formació comunista, també perd suports, però arrabassa la cinquena plaça als verds.
Els joves proeuropeus de Volt han aconseguit entrat amb 4 diputats a un parlament amb 17 forces polítiques. També entra un nou partit en defensa del sector agrari i un altre que combat el racisme. Tal com predeien les enquestes preelectorals, el primer ministre en funcions Mark Rutte surt reforçat d’aquests comicis, malgrat la crisi de la crisi de la covid-19 i l’escàndol de racisme que va fer caure el seu govern fa poc més de dos mesos. La nova victòria facilitaria un quart govern de coalició de Rutte que, si es mantingués, fins a l’agost del 2022, es convertiria en el ministre més longeu de la història dels Països Baixos.
En l’última legislatura, Rutte ha governat amb els democratacristians, els socioliberals del D66 i la Unió Cristiana. Ara els tres primers partits de centredreta podrien repetir la coalició amb els cinc diputats de la Unió Cristiana. La CDA ja va dir en campanya que estava disposada a entrar a un nou executiu, però ara ja no podrà ser el primer soci i, per tant, les negociacions se centraran en l’emergent D66, que ha criticat en diverses ocasions la dura posició de Rutte a Brussel·les en qüestions econòmiques.
Després de conèixer els resultats, Sigrid Kaag ha avisat que la política de govern hauria de ser “més progressista, justa i verda”. “Quina nit més meravellosa”, ha dit en un missatge a Twitter, on ha compartit una de les fotografies dels comicis: ella celebrant l’històric resultat sobre una taula a la seu del D66.
Els comicis han deixat l’extrema dreta holandesa més fragmentada, però amb més representació parlamentària. En l’última legislatura el partit de Wilders i Fòrum per la Democràcia (FvD) tenien entre els dos 22 escons. Amb l’entrada de 4 diputats del JA21, escissió de l’FvD, les forces d’ultradreta sumen un total de 29 escons.
