Que la justícia espanyola ha de progressar és una evidència. No obstant això, en alguns casos clama al cel la imperant necessitat que es prengui amb seriositat aquesta tasca. L’Audiència de Madrid, ha mostrat el trist paper que fa la justícia espanyola en absoldre un professor acusat d’abús sexual amb una lamentable excusa.
En concret, el docent ha reconegut que feia: tocaments, massatges, pessigolles i palmellades al cul de menors, però com que ho feia “sense ànim libidinós”, ha està absolt. D’aquesta manera, el professor ha aconseguit evadir la justícia i l’acusació d’abús de quatre estudiants d’onze anys.
El docent ha explicat que ho feia amb la voluntat d’aconseguir que l’aula tingués “un ambient amistós, relaxat i amb una certa familiaritat i confiança”. Així doncs, malgrat evidenciar que les menors van asseure’s sobre el genoll de l’acusat, reconèixer que els parlava a cau d’orella, i els feia carícies al cabell, la sala ha desestimat la sol·licitud de 16 anys de presó que demanava la fiscalia i les acusacions particulars.
Altrament, el principi “in dubio pro reo”, o que en cas de dubte la sentència ha d’afavorir a l’acusat, ha permès l’absolució, ja que segons l’Audiència Provincial de Madrid, com que no va haver-hi tocaments als òrgans sexuals de les menors, no es podia confirmar el “biaix sexual” de l’actuació del professor.
Les famílies han exposat que “no es van sentir acompanyades” pel centre educatiu i han considerat que l’evolució psicològica de les menors no era favorable ver el trauma causat. Cal destacar que el col·legi va prescindir dels serveis del docent després que les quatre menors declaressin quinze comportaments que van ser exposats al jutge d’instrucció.
