El català torna aquest dimarts a estar sota el focus a dues institucions europees, el Consell de la UE i l’Eurocambra. L’oficialitat del català a la UE està de nou sobre la taula en la reunió dels ministres d’Afers Europeus, tot i que no s’espera que hi hagi cap votació. La tornada del català a les trobades de ministres es limita en aquesta reunió a ser un “punt d’informació” en què l’executiu espanyol exposarà els arguments legals i polítics recollits en un memoràndum que ha fet arribar a les capitals. La mateixa jornada, el comitè de Peticions de l’Eurocambra adopta l’informe sobre la immersió lingüística, un text que en el seu esborrany demanava un tractament “equivalent” del castellà i el català a les escoles.
En l’agenda de la reunió dels ministres d’Afers Europeus, el punt sobre l’oficialitat del català s’inclou al final de la trobada en ‘altres qüestions’. Es preveu que l’executiu espanyol presenti els principals punts del memoràndum que ha fet arribar als socis comunitaris. El text se centra en arguments legals i polítics per a l’oficialitat del català, el gallec i l’eusquera.
El document defensa que és “perfectament viable” tenir legislacions autonòmiques i locals que s’adopten en llengües cooficials “encara que no siguin les llengües pròpies de la Constitució” i que no cal que siguin “llengües dels tractats” per ser reconegudes com a oficials a la UE.
El memoràndum recorda que la UE ha de “respectar la identitat nacional dels estats membre” i que, en el cas d’Espanya, això inclou “la diversitat lingüística”. “El català, el basc i el gallec són llengües cooficials amb profundes arrels històries, un gran nombre de parlants i un lloc en la nostra Constitució”. En aquest sentit, l’executiu espanyol afirma que les autoritats públiques tenen l’obligació de “protegir els drets lingüístics” dels seus ciutadans i que això “s’estén a totes les esferes, també a l’europea”.
Amb la petició del govern espanyol per incloure la qüestió en aquesta reunió, l’oficialitat de les tres llengües està per primer cop en l’agenda dels ministres europeus sota presidència belga del Consell de la UE. La qüestió va estar en l’agenda de totes les reunions en presidència espanyola, però havia caigut des que Bèlgica havia pres el relleu al capdavant de la institució, principalment per la manca d’avenços en els informes demanats pels socis comunitaris sobre l’impacte legal, polític i econòmic de l’oficialitat.
La immersió, de nou a l’Eurocambra
Coincidint amb la presentació del memoràndum sobre l’oficialitat del català al Consell, el comitè de Peticions del Parlament Europeu votarà aquest dimarts l’informe sobre el model d’immersió lingüística a l’escola catalana, un document elaborat per la missió d’eurodiputats de l’Eurocambra -la gran majoria conservadors i d’extrema dreta- que va visitar Catalunya el desembre passat.
La petició, que es va obrir l’any 2017 arran d’una queixa de l’Assemblea per a una Escola Bilingüe (AEB), ha estat criticada de forma reiterada per les formacions socialdemòcrates, els Verds i l’Esquerra Unitària i la missió ha estat boicotejada pels mateixos grups, en considerar que es tractava d’un viatge marcat per un fort “biaix polític”.
En les esmenes de compromís -que es votaran aquest dimarts-, els eurodiputats reiteren que el sistema educatiu català ha de donar un tractament “equivalent” al català i al castellà a l’escola i demanen a les autoritats pertinents que “prenguin mesures” per compensar “qualsevol deficiència”. “Les escoles han d’oferir als estudiants les oportunitats adequades per assolit un alt nivell de català i castellà […] perquè aquests tinguin accés complet al mercat de treball i a oportunitats socials i culturals”, resa el text.
En el mateix sentit, parla de “preocupació” davant les “serioses disfuncions” que es generen entre els alumnes que tenen el castellà com a llengua materna, defensa que es faciliti l’escolarització en castellà de les famílies que ho demanin i es “condemna” el “règim de Catalunya” que “dificulta” que les famílies que es traslladen al país puguin estudiar en castellà.
Xoc entre progressistes i conservadors
El febrer passat, en el marc de l’última reunió del comitè de Peticions, progressistes i conservadors van llançar-se acusacions creuades durant el debat sobre l’informe de la missió sobre la immersió. Partits com ERC o Junts van acusar de manca “d’imparcialitat” el document resultant de la missió i van insistir en la “instrumentalització” de la comissió per part de la seva presidenta, la popular Dolors Montserrat.
Per la seva banda, tant el PP com Ciutadans van reclamar un sistema “bilingüe”, mentre que formacions com Vox van referir-se al model d’immersió com un “model d’apartheid”.
En qualsevol cas, l’informe del Parlament Europeu no és vinculant, ja que l’Eurocambra no té competències directes sobre els models educatius de les comunitats.
