L’ocupació i l’habitatge han centrat el primer debat amb tots els candidats de Barcelona, a RTVE, un dia abans de començar la campanya electoral de les municipals. El conflicte obert a la Bonanova, amb les okupacions de La Ruïna i El Kubo, ha ocupat la primera part de la conversa. Alhora, els candidats han centrat les seves propostes de futur en matèria d’habitatge. L’alcaldessa de Barcelona i candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, en el centre dels atacs per part de la resta d’alcaldables, ha demanat no caure en el discurs “apocalíptic” de la dreta.
La candidata de Cs, Anna Grau, assegura que a Barcelona “no hi ha qui hi visqui” i promet la creació d’una unitat de la Guàrdia Urbana contra les okupacions per resoldre problemes com el de la Bonanova. Per a Grau, l’actuació a les cases okupades justificaria una intervenció policial “immediata” que no s’està produint.
També la candidata de Valents, Eva Parera, denuncia que Barcelona és “víctima l’extrema esquerra” i lamenta que a la ciutat “viuen millor els okupes que els propietaris”. Parera acusa el govern municipal de ser “còmplice” dels okupes de la Bonanova: “S’ha d’actuar i no es pot mirar cap a un altre costat”.
El líder del PP, Daniel Sirera, afirma que la situació al barri “té a veure amb el fet que Ada Colau fos okupa en el passat”, en al·lusió al passat de l’alcaldessa a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Sirera també ha disparat contra el candidat socialista, Jaume Collboni, a qui ha titllat de ‘pagafantes’ de Colau.
L’exalcalde i candidat de Trias per Barcelona, Xavier Trias, per la seva banda, posa el focus en la “falta de lideratge” de l’actual govern municipal i ha tret pit de l’actuació el govern de CiU amb el desallotjament de Can Vies, el 2014. “S’ha d’aplicar la llei”, afirma. Trias acusa Colau i Collboni de viure “en una altra galàxia” i assegura que a Barcelona “no tot va bé”.
Sobre el conflicte de la Bonanova, el candidat d’ERC, Ernest Maragall, lamenta a Colau i Collboni que “s’espolsin responsabilitats” mentre es contempla “l’espectacle de la dreta i l’extrema dreta”. Maragall assegura que tot el que envolta la política d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona és el “símbol del fracàs” del govern Colau.
El candidat del PSC, Jaume Collboni, ha evitat entrar en el cos a cos malgrat el cúmul d’acusacions de la resta de candidats pel fet que la regidoria de Seguretat està actualment liderada pels socialistes: “No estem per tirar-nos els plats al cap”. Collboni s’ha limitat a solidaritzat amb els veïns de la Bonanova i els cossos policials, en relació amb aquest afer.
Qui sí que s’ha volgut defensar és la candidata de Barcelona En Comú, Ada Colau. L’alcaldessa admet que la ciutat té problemes, però rebutja el discurs catastrofista exposat per altres candidats. Colau nega que l’ocupació sigui un problema generalitzat i defensa que s’estan seguint les passes legals a nivell policial i jurídic per resoldre el conflicte de la Bonanova.
Habitatge
L’habitatge ha estat la qüestió que ha centrat més les propostes de futur dels candidats. Tots els candidats han retret a Colau la seva política d’habitatge que, al seu torn, ha tret pit de ser la candidata que coneix l’assumpte “millor que ningú”. La candidata de BComú ha reivindicat que ha estat ella qui ha lluitat durant vuit anys per la regulació dels lloguers. Tanmateix, ha dit que vol tornar a ser alcaldessa per aplicar la llei d’habitatge i evitar les pujades “abusives” del lloguer.
Trias ha allargat la mà per a fer “un pacte de l’habitatge” amb els partits majoritaris per a traçar les polítiques en aquesta matèria amb vista llarga. Ha reconegut les iniciatives “ben intencionades”, com la mesura que obliga a destinar un 30% de les noves construccions a Barcelona a habitatge de protecció social, però ha remarcat que “no funcionen”.
Maragall ha assegurat que Colau “no se n’ha sortit” en aquesta carpeta. I ha lamentat que quatre de cada deu inquilins van haver de canviar de pis per la pujada de preu o la no renovació dels contractes. Per tot plegat ha demanat “tornar al ritme de construcció d’habitatge” amb construcció publico-privada i amb la Generalitat “com a aliat”.
Sumat amb l’aplicació de la llei de contenció dels lloguers, Collboni ha demanat posar en marxa la construcció d’un gran parc d’habitatge de lloguer. També ha apuntat que cal “modificar” la mesura del 30% per “donar confiança a l’inversor”.
Per la seva banda, Grau creu que cal generar 2.500 habitatges de lloguer social i opta per avalar els joves perquè puguin llogar. Sirera, que ha centrat la seva intervenció contra l’okupació, ha defensat que es poden construir més habitatges.
Parera ha demanat “deixar l’intervencionisme” i “deixar que els constructors vulguin construir amb incentius”. Per això ha reclamat eliminar la mesura per reservar a habitatge de protecció oficial un 30% de les noves promocions.
La Ronda de Dalt
Collboni ha assegurat que proposarà un acord a la resta de grups per cobrir la Ronda de Dalt. Trias ha reivindicat que aquesta és una proposta seva que es va aprovar en la recta final del seu mandat i ha criticat que el candidat socialista “no ho hagi fet” mentre governava al consistori. Sirera ha dit que aquesta és una idea sorgida dels populars. Finalment, Grau també ha considerat que la Ronda s’hauria de cobrir, però s’ha queixat que no ho faran ni Collboni ni Trias: “Quan ho han pogut fer, no ho han fet”.
Per la seva banda, Colau ha explicat que, si repeteix com a alcaldessa, farà nous eixos verds a tots els districtes.
L’embolic dels pactes
En el tercer bloc del debat organitzat per RTVE, els candidats han posat sobre la taula les seves intencions a partir del 28 de maig en relació als possibles escenaris postelectorals. La més clara ha estat Ada Colau, que aposta obertament per repetir l’acord amb el PSC i incloure-hi també ERC. “Vull liderar un govern progressista i aquest pacte superaria amb escreix la majoria absoluta”.
La proposta, però, no ha tingut cap resposta clara per part dels al·ludits. Tant Collboni com Maragall confien en ser primera força i poder liderar el futur govern municipal. Són conscients que els caldrà pactar per poder ser investits, però no aclareixen, tot i la insistència de Colau, quines són les seves prioritats
El candidat del PSC ha posat tres condicions per pactar: el creixement econòmic, la protecció social i la lleialtat amb l’estat. Pel que fa a aquest darrer punt, Collboni entén que Xavier Trias no encaixa en l’equació perquè representa una força independentista que “genera inestabilitat”.
Ernest Maragall ha estat encara menys concret. No ha parlat de preferències ni tampoc ha posat línies vermelles. El candidat d’ERC ha recordat el “pacte de la vergonya” de l’any 2019 que va servir per investir Ada Colau i demana que després del 28-M els acords es facin en base al voltant d’un projecte i no com un joc de distribució de poder.
El més optimista, però, ha estat Xavier Trias. Assegura que guanyarà les eleccions i s’ha aventurat a dir que obtindrà 13 regidors. El candidat també ha dit que no governarà mai amb Ada Colau i que el seu futur govern podria tenir el suport del PSC o d’ERC. “Depèn d’ells”, ha etzibat.
La resta de candidats, conscients de les seves possibilitats, han llençat retrets als quatre principals aspirants. Anna Grau (Cs) diu que vol afavorir un “canvi” a la ciutat, Daniel Siera (PP) diu que mai faria alcaldes Colau o Maragall, però desconfia també de Trias i Collboni, mentre que Eva Parera diu que, a diferència de Manuel Valls, no regalarà vots a cap candidat
