Lluita Internacionalista, una de les organitzacions que integra la CUP, adverteix d’una possible “podemització” de la CUP-UNCPG i defensa que ni entri al Govern ni avali un pacte de legislatura després d’haver votat a favor de la investidura de Pere Aragonès. En un comunicat Lluita Internacionalista argumenta que “defensar l’entrada al Govern pensant que ara sí –per la nostre presència- aniran decididament cap a la independència o que podrem capgirar o aturar les polítiques neoliberals i privatitzadores d’ERC i JXC és pensar que perquè els hi faltin uns vots al Parlament que nosaltres tenim, acabaran fent una política contrària als interessos dels sectors socials que representen i superant les pors que els paralitzen davant l’estat. És calcat el que ha passat amb IU i Podem al govern espanyol Volem un govern de treballadores i treballadors, però no hi ha la correlació de forces que avui ho permeti. Per això diem que es un suïcidi polític entrar en una govern en les condicions actuals”.
El col·lectiu afegeix que “no ens podem comprometre a donar un marge de dos anys a la taula de diàleg d’ERC amb el PSOE, dos anys en què les diferències s’abordaran des de la “discreció”. ERC sap que el seu acord amb el PSOE no es sustenta en l’amnistia i l’autodeterminació, sinó en l’intercanvi dels presos (via indult o reforma del codi penal que no s’aplicarà a les 3000 lluitadores) per estabilitat autonòmica. I mentre “s’espera” el resultat de la via negociada –que tothom sap que no ens portarà a l’autodeterminació- i molts joves independentistes continuen anant a parar a les presons, l’estabilitat que volen garantim és la que passa pels pressupostos. Les “treves” mai són gratis, i portem massa anys de desmobilització, i volen garantir-se que hi seguim”.
Davant d’aquesta diagnosi Lluita Internacionalista defensa que “només construint una nova correlació de forces, és a dir, reconstruint una nova direcció del procés de ruptura amb l’estat, és possible l’embat contra ell que és el que suposa fer realitat la república catalana. Aquest procés necessàriament ha de venir de l’esquerra rupturista, amb una política que permeti la incorporació de sectors de la classe obrera i populars a la lluita”. Aposta per “impulsar decididament la mobilització, rebutjar l’entrada al govern o un pacte de legislatura que ens lligui al futur govern d’ERC i JXC, limitar l’acord amb ERC a permetre la investidura d’Aragonès amb les abstencions mínimes necessàries i la resta vots en contra, reclamar punts concrets com la retirada de les acusacions de la Generalitat, a canvi de la investidura d’Aragonès, en el sentit de la votació de les bases, que de manera molt majoritària han considerat insuficient el preacord i proposar una conferència que acabi amb un manifest i un pla de lluita al conjunt d’organitzacions i entitats aplegades a l’acte de les Tres Xemeneies”.
