El president de l’ANC, Lluís Llach, ha defensat que l’estratègia a seguir és “renacionalitzar” el país “sense perdre de vita la independència”. L’ANC encara no ha fixat un full de ruta però, en declaracions a Catalunya Ràdio, Llach ha avançat que cal recuperar els “paràmetres nacionals de convivència” que veu rebaixats en els últims anys. I ha posat com a exemple fer que els mestres imparteixin el 75% de classes en català tot lamentant que “no hi ha hagut coratge” de fer complir una llei catalana. “Sense nació forta és impossible la independència”, ha conclòs. D’altra banda, Llach ha qualificat el president de la Generalitat, Salvador Illa, de “parafeixista i pseudofranquista” i ha negat que aquesta afirmació suposi banalitzar el feixisme.
Llach ha relatat que l’expresident d’ERC Oriol Junqueras li va explicar la seva estratègia el 2019 des de la presó de Lledoners i que ell va quedar “esfereït”. Un mes després Llach va tornar a la presó per dir-li que l’estratègia li semblava un “disbarat” i, segons ha explicat, Junqueras no va entrar a debatre i es va limitar a preguntar-li quins diaris llegia.
El president de l’ANC s’ha mostrat molt crític amb el “canvi d’estratègia” dels republicans i ha lamentat que dos anys després del 2017 s’apostés per anar “al revés, sense dimissions i sense nou programa”. Pel que fa a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, Llach ha defensat que hi havia possibilitats “d’intentar altres coses” abans de posar un “espanyolista” a la presidència de la Generalitat. “Entenc que amb la llei electoral actual els partits són empreses de col·locació però no em sembla suficient”, ha afegit.
S’ha referit a Illa com una persona “tenebrosa” i ha afegit que és “un senyor que està en la tradició de les coses del franquisme quan era alcalde”.
D’altra banda, Llach ha assegurat que no confia en el finançament singular pactat entre PSC i ERC i creu que el que es necessita és una “reforma” de l’Estat però ha lamentat que cap d’ells s’hi atreveix.
Manifestacions sense xifres
Per primera vegada les entitats independentistes no han donat xifres sobre la participació a les manifestacions amb motiu de la Diada. Preguntat per aquesta qüestió, Llach ha dit que la decisió respon a “acabar amb les exageracions d’una banda i de l’altra”. Tot i així, apuntat que hi havia molta més gent de les xifres que han donat les diferents policies locals. Per exemple, ha assegurat que a Girona, com a mínim, hi havia el doble de participants que la xifra oficial de 6.500 persones.
