L’activista Jaume Sastre -que va fer una vaga de fam de 41 dies, el 2014, per a defensar l’educació en català- ha publicat a Twitter un seguit de piulades on ha recordat que històricament “els presos són alliberats quan hi ha una victòria i no sempre quan hi ha una derrota o una rendició incondicional”. “L’existència d’exiliats i de presos polítics proven que el dictador i genocida Franco no ha estat derrotat i que l’hereu, Felipe VI, continua l’acció repressiva i l’ocupació militar de les colònies”, ha escrit, instant a acceptar “la crua realitat” i no “viure en l’autoengany”. “A partir d’aquí, la prioritat número 1 és segar les cadenes del colonialisme espanyol i consolidar la República Catalana”, ha etzibat, per cridar a una lluita on “tothom és necessari si bé no hi ha ningú imprescindible”.
En aquest sentit, ha afegit que “per alt que sigui el preu que paguen presos, família, amistats… això no ens ha de fer perdre la perspectiva” perquè “precisament perquè volem alliberar-los, cal prioritzar la República”. “En qualsevol lluita, quan un activista cau en combat o fet presoner, tot d’una un company ocupa el lloc i així successivament fins a la victòria”, ha insistit i ha defensat que l’1-O no hauria estat possible amb la mentalitat dels que “és consideren insubstituïbles, més independentistes que ningú o que el seu partit és ‘l’única’ força que pot alliberar la nació”.
Segons Sastre, “un pres no pot condicionar la lluita que continua fora de la presó, tant en el front interior com exterior, senzillament perquè no és lliure”. “Fa pensar que just amb un judici contra 12 persones, Felipe VI hagi paralitzat un moviment transversal de milions de colonitzats. Ara ja no es parla de República, ni de full de ruta, ni d’unitat d’acció, ni d’estratègia, ni de relleus, ni de desobediència civil massiva…”, ha dit per lamentar que “des de fa mesos sembla que més enllà dels presos l’independentisme no té vida” que “tot gira entorn dels presos i els familiars que han acabat copant les llistes” i que les presons són “el centre neuràlgic de la presa de decisions”.
1 Els presos són alliberats quan hi ha una victòria i no sempre quan hi ha una derrota o una rendició incondicional. Els camps de concentració i d’extermini de Hitler foren alliberats amb
la derrota dels nazis. Franco va morir al llit amb presos, consells de guerra i executats.— Jaume Sastre (@vagadefam) 21 d’abril de 2019
2 De fet, l’existència d’exiliats i de presos polítics proven que el dictador i genocida Franco no ha estat derrotat i que l’hereu, Felipe VI, continua l’acció repressiva i l’ocupació militar de les colònies. Encara que alguns no ho volen admetre, la crua realitat és aquesta. pic.twitter.com/lHbYAppDfx
— Jaume Sastre (@vagadefam) 21 d’abril de 2019
3 Tot això que estic dient és de manual però entre nosaltres n’hi ha molts que prefereixen viure en l’autoengany quan per resoldre un problema el primer que cal fer és reconèixer-ho i encertar en el diagnòstic. El nostre problema és que som una colònia d’Espanya i un país ocupat. pic.twitter.com/yjhIDG17x9
— Jaume Sastre (@vagadefam) 21 d’abril de 2019
4 A partir d’aquí, la prioritat núm. 1 és segar les cadenes del colonialisme espanyol i consolidar la República Catalana. En aquesta lluita que hem plantejat d’una forma trasnsversal, horitzontal i pacífica no sobra ningú, tothom és necessari si bé no hi ha ningú imprescindible. pic.twitter.com/zQSbz9WZrz
— Jaume Sastre (@vagadefam) 21 d’abril de 2019
5 La prioritat dels aliats era derrotar Hitler i l’alliberament dels presos en fou una conseqüència. Per alt que sigui el preu que paguen presos, família, amistats… això no ens ha de fer perdre la perspectiva. Precisament perquè volem alliberar-los, cal prioritzar la República. pic.twitter.com/LznO9Mts4d
— Jaume Sastre (@vagadefam) 21 d’abril de 2019
6 Continuu amb el manual: en qualsevol lluita, quan un activista cau en combat o fet presoner, tot d’una un company ocupa el lloc i així successivament fins a la victòria. El sentiment de col.lectiu, l’esperit de sacrifici i l’ajuda mútua fan un moviment indestructible. pic.twitter.com/wOOQDGckTw
— Jaume Sastre (@vagadefam) 21 d’abril de 2019
7 Malament anam quan en un moviment de lluita transversal algú, qui sigui, és considera insubstituïble, més independentista que ningú o que el seu partit és “l’única” força que pot alliberar la nació. Amb aquesta mentalitat, el referèndum de l’1-O no hauria estat possible. pic.twitter.com/KkqlC4BnPW
— Jaume Sastre (@vagadefam) 21 d’abril de 2019
8 Continuu amb el manual: Nelson Mandela (1985): “Només els homes lliures poden negociar. Un presoner no pot entrar en els negociacions”. Un pres no pot condicionar la lluita que continua fora de la presó, tant en el front interior com exterior, senzillament perquè no és lliure. pic.twitter.com/ak6zHS1yWf
— Jaume Sastre (@vagadefam) 21 d’abril de 2019
9 Fa pensar que just amb un judici contra 12 persones, Felipe VI hagi paralitzat un moviment transversal de milions de colonitzats. Ara ja no es parla de República, ni de full de ruta, ni d’unitat d’acció, ni d’estratègia, ni de relleus, ni de desobediència civil massiva… pic.twitter.com/QegYLQXJSG
— Jaume Sastre (@vagadefam) 21 d’abril de 2019
10 Des de fa mesos sembla que més enllà dels presos l’independentisme no té vida. Tot gira entorn dels presos i els familiars que han acabat copant les llistes. Ara posen línees vermelles, ara les lleven. Posen Sánchez de president a Espanya, el lleven, ara el tornen voler…
— Jaume Sastre (@vagadefam) 21 d’abril de 2019
11 En resum: la repressió selectiva de Felipe VI ha fet perdre al moviment independentista de masses l’autocentrament, la iniciativa, la unitat d’acció i ha convertit la presó en el centre neurálgic de presa de decisions. Al meu parer, ús urgent trencar aquest cercle viciós. pic.twitter.com/wfOlM654rd
— Jaume Sastre (@vagadefam) 21 d’abril de 2019
12 Això és:
* Recuperar l’autocentrament i situar el centre de presa de decisions fora de les presons.
* Dedicar la màxima prioritat a la consolidació de la República, millor manera de reduir el temps de sofriment dels presos i les seves famílies.
* Recuperar la iniciativa.
— Jaume Sastre (@vagadefam) 21 d’abril de 2019
13
* Reafirmar la no-violència de la nostra lluita amb actes massius de desobediència civil com va ser el referèndum de l’1-O o la defensa de la seu de la CUP.
* Aixecar la suspensió de la declaració d’independència i defensar-la com es van defensar els col.legis electorals.
— Jaume Sastre (@vagadefam) 21 d’abril de 2019
