La Paeria de Lleida ha engegat un projecte de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, amb l’objectiu de reconèixer la injustícia de les sentències dictades pels tribunals del règim i fer un homenatge a les persones nascudes a la ciutat i residents que van patir la repressió.
Així, fa una crida als familiars i coneguts de les persones que van ser represaliades durant l’època franquista perquè demanin la nul·litat dels judicis sumaríssims. Un cop recopilades les dades, se celebrarà un acte públic de reconeixement a les víctimes en el qual se’ls entregarà el document que acredita la nul·litat de la seva sentència.
El projecte l’impulsa l’àrea de Memòria Democràtica del departament de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida i té el seu origen en la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme aprovada pel Parlament el 2017, que declara nul·les de ple dret les sentències dictades pels tribunals de l’Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar que van actuar a Catalunya entre els anys 1938 i 1978.
De fet, el departament de Justícia ofereix des del 12 de setembre del 2017 la possibilitat de demanar un document que acrediti la nul·litat d’un judici o d’un consell de guerra dictat pels tribunals franquistes. Fins al 2021, aquest servei ha rebut unes 6.000 sol·licituds.
El que ara fa la Paeria, però, és fer “d’altaveu més gran” perquè la gent, en comptes de fer els tràmits de manera individual, els faci “a nivell de ciutat”, ha explicat la tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro. “Ens involucrem perquè creiem fermament que la memòria democràtica s’ha de mantenir i preservar” i, d’altra banda, ha afegit que Lleida “està en deute” amb els seus ciutadans perquè encara no ha acollit un acte de reparació jurídica i de dignificació de les persones represaliades pel franquisme d’aquestes característiques.
Doble via
Des que es va donar a conèixer la iniciativa, ara fa gairebé un mes, un total de deu persones han mostrat interès a participar-hi. Des de la Paeria confien que aquest nombre creixerà a mesura que la difusió del projecte arribi a més gent. Per participar-hi, els interessats s’han de posar en contacte amb el departament municipal de Memòria Democràtica a través del telèfon 973799457 o el correu electrònic memoriademocratica@paeria.cat.
A banda, però, des de l’àrea de Memòria Democràtica també fan recerca d’aquelles persones del padró que apareixen al llistat de represaliats. “Fem una doble via. Primer, les persones que demanen formar-ne part i, de l’altra, aquelles que a través de la recerca puguem anar estirant el fil i contactar perquè hi participin”, ha resumit Castro.
1.810 represaliats a Lleida
En el cas de Lleida, en els registres disponibles hi apareixen 1.810 persones represaliades pels tribunals franquistes. Es tracta de 624 persones (549 homes i 75 dones) que consten com a nascudes a la ciutat i de 1.196 que hi consten com a residents.
Al conjunt de Catalunya es van fer més de 66.000 judicis militars per causes polítiques durant la dictadura, segons dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Acte públic al juliol a la Seu Vella
La darrera fase del projecte serà la celebració d’un acte públic en el qual es lliurarà el document de nul·litat dels judicis franquistes als familiars dels represaliats a la ciutat i als altres municipis de la plana de Lleida.
La data de l’acte encara no està tancada, tot i que Castro ha indicat que la idea de la Paeria és poder-lo fer a principis de juliol. El que sí que està decidit és l’escenari on es farà: la Seu Vella. “Perquè va ser un camp de concentració en època franquista i creiem que quin millor lloc que aquest per fer un acte de reparació jurídica”, ha al·legat.
