Experts en dret penal europeu no descarten que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea porti a Bèlgica a reconsiderar l’extradició de l’expresident Carles Puigdemont. Fins a cinc acadèmics consultats per l’ACN veuen “probable” que les preguntes del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena a Luxemburg condicionin la justícia belga a l’hora de jutjar les euroordres contra el líder de JxCat. “Les prejudicials tindran repercussions en les futures decisions de Bèlgica”, assegura el professor en dret penal europeu de la Universitat de Bonn Martin Böse. Hi ha discrepàncies, però, entre els acadèmics sobre el marge que el TJUE donarà als belgues per qüestionar el respecte dels drets fonamentals en el cas de l’1-O.
Alguns veuen “molt improbable” que ho permeti, d’altres ho creuen “possible”. Però cap d’ells exclou una sentència de Luxemburg que acabi impedint a Bèlgica denegar l’extradició de Puigdemont per risc de vulneració de drets fonamentals. Llarena guanyaria una partida, però no necessàriament tota la batalla judicial perquè els belgues es podrien igualment negar a entregar Puigdemont per sedició i fer-ho només per malversació. Arran de la negativa de Bèlgica a extradir l’exconseller Lluís Puig en detectar un risc de vulneració dels seus drets en la causa del ‘procés’, el jutge instructor del Suprem Pablo Llarena ha demanat al Tribunal de Justícia de la UE que aclareixi els seus dubtes sobre aquest precedent favorable a Puigdemont. Li ha enviat fins a set preguntes prejudicials on qüestiona la decisió belga.
Llarena pregunta al TJUE, entre altres coses, si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats i, si fos així, si es pot basar en l’opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l’ONU. “Constitueix aquest informe un element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat per justificar (…) la denegació de l’entrega?”, es pregunta Llarena. Els tribunals belgues van denegar l’extradició de Puig perquè veuen un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d’innocència en el cas de l’1-O basant-se, principalment, en el document del grup de treball.
D’altra banda, Llarena també vol saber fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la seva competència. Els magistrats belgues retreuen als jutges del Suprem que es declarin competents per jutjar a tots els implicats en el cas de l’1-O sense una base jurídica “explícita”. “Sense un text legal explícit a aquest efecte, el Tribunal Suprem no es pot considerar com l’òrgan judicial establert per la llei”, afirma la sentència, insinuant que els magistrats espanyols no interpreten bé les seves pròpies lleis.Els experts s’inclinen per pensar que Luxemburg es quedarà el cas i trigarà gairebé un any a pronunciar-se. André Klip, professor de dret penal de la universitat de Maastricht, veu “estrany i extraordinari” que Llarena pregunti a Luxemburg sobre la sentència dels belgues, però diu que hi ha un precedent similar i veu “molt probable” que les admeti. Això sí, les haurà de “reformular” perquè, segons ell, no estan gaire ben plantejades.
També el professor de dret europeu de la Universitat d’Anvers, Henri de Waele, creu que s’acceptaran si el TJUE les veu “útils” per resoldre la disputa judicial entre Espanya i Bèlgica. “Davant de dos tribunals que es contradiuen, una decisió del TJUE podria aportar claredat o fins i tot establir alguns límits”, apunta de Waele. La professora de dret penal europeu de la Universitat de Leiden, Jannemieke Ouwerkerk, recorda que el TJUE no dirà mai directament a un jutge què ha de fer: “Només interpreten la legislació de la UE”. Els magistrats europeus només donaran una “orientació sobre quins criteris” s’han d’aplicar per resoldre les euroordres, afegeix el professor de dret penal de la Universitat de Maastricht André Klip.
“El tribunal posarà deures a les dues parts i els instarà a tornar a parlar”, anticipa Klip, que veu un “bloqueig” i una manca de “diàleg” entre els jutges espanyols i els belgues. Amb tot, els experts consultats veuen possible que la resolució de Luxemburg faci reconsiderar a Bèlgica l’extradició de Puigdemont. Està en joc la competència del Suprem i els drets fonamentals. Klip veu particularment problemàtic que la justícia belga determini que l’espanyola no està interpretant correctament la seva pròpia llei a l’hora d’adjudicar-se la competència per jutjar la causa del ‘procés’. “El TJUE potser ho veu excessiu”, pronostica aquest expert penalista.
Per això, Klip veu “molt probable” que Luxemburg digui que “la valoració de quin jutge és competent es basa en la legislació nacional” i que Bèlgica no ho pot revisar. “L’avaluació de la competència és un dels punts més febles de la decisió belga”, opina. Els altres experts veuen delicat l’afer de la competència i no han volgut entrar a valorar com ho resoldrà Luxemburg. Tots ells consideren central l’element dels drets fonamentals. Els acadèmics afirmen que si estan en risc, les euroordres es poden rebutjar. Ara bé, recorden que Luxemburg considera que ha de ser una “excepció” a la confiança habitual entre jutges i limita el seu marge de maniobra per qüestionar-se mútuament.
Segons Klip, el TJUE ja permet revisar “drets humans absoluts” com el dret a la vida. És a dir, si l’extradit podria patir tortures o un tracte inhumà per les condicions a les presons de l’estat que el reclama. Més recentment, l’alt tribunal de la UE també ha permès als jutges examinar si l’acusat tindrà un judici just en un context de “deficiències sistèmiques” de l’estat de dret corroborades. És el cas de Polònia. Per contra, el TJUE no ha dit encara si aquest examen també es pot fer quan no hi ha un problema sistèmic amb la independència judicial d’un estat, com a Espanya. “La qüestió principal és si un tribunal d’execució pot fer una valoració sobre el dret a un judici just com va fer Bèlgica”, diu Klip, que considera que els belgues van anar més enllà del que marca la jurisprudència europea actual.
“Això no significa que el TJUE no la pugui expandir”, avança Klip. Aquest expert veu possible que s’atreveixi a fer el pas, però té dubtes perquè la qüestió del dret a un judici just és “un concepte molt ampli”. És un terreny inexplorat a Luxemburg. El professor en dret penal europeu de la Universitat de Bonn Martin Böse afirma que el requisit de “les deficiències sistèmiques” ha generat “crítiques perquè un risc real de vulneració de drets humans hauria de ser suficient per rebutjar” una euroordre. “Aquest és el punt de vista del Tribunal Europeu de Drets Humans”, diu. Böse creu que Luxemburg podria seguir el criteri d’Estrasburg i prioritzar els drets fonamentals al reconeixement mutu entre els estats de la UE.
“Dubto molt que el TJUE ho permeti”, discrepa de Waele. També Ouwerkerk ho veu “molt improbable” perquè soscavaria el principi que regeix les euroordres. “Equivaldria a renunciar al reconeixement mutu del sistema europeu d’extradició”. Böse avisa que si Luxemburg impedeix un examen sobre el dret a un judici just si no hi ha “deficiències sistèmiques” a Espanya, serà “difícil” per a Bèlgica rebutjar l’euroordre de Puigdemont al·legant un risc de vulneració de drets fonamentals.
En canvi, si el TJUE hi dona llum verda, també s’hauria de pronunciar sobre un altre dubte de Llarena: pot Bèlgica basar-se en l’opinió del Grup de Treball de les Nacions Unides per dictaminar que existeix un risc per als drets fonamentals? Jed Odermatt, professor de la City University of London especialitzat en la interacció entre la UE i els ordenaments jurídics internacionals, alerta que l’opinió del Grup de Treball “no és vinculant”. “És molt probable que el TJUE confirmi que la resolució del Grup de Treball no és vinculant pel que fa a legislació de la UE”, opina també de Waele.
L’expert recorda que Luxemburg defensa “l’autonomia legal” del club europeu i acostuma a ser reticent a donar preeminència a les decisions d’òrgans internacional. “Inclús no considera del tot vinculants les resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU”, diu. En canvi, el TEDH està “més obert” a opinions com la del grup de treball. De Waele creu que s’acceptarà com a una “evidència” més, però que el TJUE demanarà “més proves” si considera que la denegació de Bèlgica es basa en excés en el document del Grup de Treball de l’ONU.
L’experta en cooperació judicial Jannemieke Ouwerkerk dubta si el text pot ser “l’únic” element per demostrar un risc pels drets fonamentals, mentre que Odermatt apunta que podria ser vàlid: “És un treball important que es pot utilitzar com a paràmetre objectiu per determinar si es respectarà el dret a un judici just”. Per la seva banda, Klip augura que el TJUE no es mullarà i donarà via lliure a Bèlgica per decidir quins documents són “rellevants” per determinar que hi ha un risc de vulneració dels drets fonamentals.
La decisió de Luxemburg pot condicionar la decisió de la justícia belga sobre l’euroordre contra Puigdemont, però les prejudicials de Llarena giren només entorn dels drets fonamentals i la competència. L’ordre europea d’extradició té una altra pantalla: l’equivalència dels delictes. És el segon element que els jutges examinen per decidir si aproven o no una extradició. Bèlgica encara no ha dit si la sedició és un crim equiparable en la legislació belga i si permet l’extradició. Per tant, si Luxemburg es carrega el vet per vulneració de drets humans, la justícia belga encara es podria negar a entregar a Puigdemont per sedició -com va fer Alemanya amb la rebel·lió-, però sí que l’extradiria per malversació. Fa gairebé tres anys, Llarena va retirar l’euroordre precisament per això. És una incògnita si ara es conformaria amb jutjar l’expresident només per malversació renunciant a la sedició, la qual cosa generaria una contradicció amb la condemna dels presos.
