Pablo Llarena afirma en una entrevista a la revista ‘La voz del Patio’, editada per reclusos de la presó de Burgos, que l’actuació judicial no ha “pretès mai” solucionar el conflicte independentista català. La conversa va tenir lloc el 12 de setembre, durant una visita de l’instructor de la causa contra els líders sobiranistes al centre penitenciari de la seva ciutat d’origen. “Probablement ha estat un dels assumptes més complexos de tota la història de la nostra democràcia”, admet el jutge, que confessa que “veure’t immers en aquest embolic porta com a conseqüència dificultats personals, familiars i jurisdiccionals, i al final això et pesa”.
“Quan em va caure jo sabia que era un assumpte on era molt difícil que un dia no es produís una deflagració i em cremés fins a les pestanyes”, afirma Llarena sobre la instrucció del judici als líders sobiranistes. Però preguntat sobre si es penedeix de l’actuació judicial a l’entorn del procés, Llarena assegura que de la tramitació de l’assumpte, no. “És clar, l’actuació del poder judicial no pot solucionar el problema. Tampoc ho hem pretès mai. La justícia al que aspira és a que es compleixi la llei i després els problemes els han de solucionar altres”, afegeix.
Llarena, que rebutja l’expressió ‘presos polítics’ perquè afirma que les persones empresonades “ho han estat pels fets que van executar”, parla també sobre Carles Puigdemont. Considera que el president a l’exili serà jutjat a Espanya excepte que la “posada en fuga” duri més que el termini de prescripció del delicte, que s’aprovi una llei d’amnistia o que es modifiqui el Codi Penal “fins al punt que els fets als quals s’enfronta siguin clarament no constitutius de delicte”.
Sobre el manteniment de l’euroordre, recorda que s’ha demanat al Parlament Europeu que se li aixequi la immunitat com a eurodiputat, i considera que “si algun dia” se li retirés, podria ser detingut a l’estranger “i tornaríem on érem, a veure si els països europeus, un cop el tinguin detingut, el volen entregar o no”.
En un ordre més general Llarena considera que cada jutge “té ideologia” i que “ha de ser així”, i afirma que “avui per avui els jutges han demostrat a la societat espanyola que saben instruir amb independència”.
Sobre aquesta independència, però, afegeix que “la pressió social hi és i els jutges són persones”. I continua: “Jo no dic que no puguem sintetitzar tots algun cas en què tinguis la sensació que les coses podien haver estat d’una altra forma. No dic que la decisió hagués estat diametralment oposada, però de vegades penses que igual podria haver-se carregat menys la ploma”.
Finalment considera que el Codi Penal espanyol té unes penes “excessivament altes”, i en algun cas fins i tot “desproporcionades en relació al que és la durada d’una vida adulta”. El magistrat seria més partidari de “penes més curtes de presó però de compliment íntegre” i que el sistema de beneficis penitenciaris quedés “restringit” a penes més curtes i a les persones en les quals el tractament penitenciari “ha tingut un efecte clarament positiu”.
