És, amb tota seguretat, el jutge estrella del moment. Segurament més pels seus errors que no pas pels encerts. El magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra el procés català i el referèndum de l’1-O, Pablo Llarena, ha volgut sortir al pas de les acusacions de politització i manca d’independència de la justícia espanyola.
El jutge, que ha prevaricat en més d’una ocasió a l’hora de decidir quan presentar les euroordres contra els exiliats polítics, va considerar ahir en el debat ‘Pasado y presente del asociacionismo judicial’ dels cursos d’estiu de la Complutense a El Escorial que és “injust” dubtar de la separació de poders i nega, “categoricament”, que hi hagi una justícia polititzada a l’Estat espanyol.
Llarena, lluny de fer cap tipus d’autocrítica, va fregar la contradicció quan va justificar algunes decisions de la justícia dient que la llei “són vuit línies que s’han d’aplicar a milers de casos. La ideologia de cadascú permet interpretar la llei de manera assenyada i reconeixible en la societat”.
En aquest sentit, clou que si la interpretació d’una norma “la fessin només magistrats d’esquerra o dreta radical, la interpretació resultant no seria reconeguda pel global de la societat” i, per tant, la interpretació de les normes “no s’ha de fer des del servilisme polític”.
