El president de Lituània, Gitanas Nauseda, es mostra reticent a l’oficialitat del català a la UE, després que el govern espanyol liderés fins a quatre reunions per tirar endavant la petició. En una entrevista publicada aquest divendres a ‘El Mundo’, el dirigent apunta que acceptar el català “podria desencadenar una onada de peticions similars per incloure més llengües”. “Entenc la qüestió per a Espanya, però hem de traçar una línia en algun punt”. Preguntat per si la posició lituana suposa un “no” per sempre al català, Nauseda ha manifestat que està “obert” al fet que l’oficialitat sigui possible “algun dia”, però veu “molt difícil imaginar, per exemple, 100 llengües al Consell Europeu”. “Seria tècnicament molt exigent”, ha manifestat.
En l’entrevista, Nauseda ha mencionat l’exemple del samogità, parlat a la regió etnohistòrica lituana de Samogitia, al nord-oest del país. “És un dialecte diferent i podria denominar-se fins i tot un idioma; per què no incloure la llengua samogitana en la llista oficial de llengües? Els samogitans estarien molt contents, però hem de parar en algun punt”, ha defensat.
Precisament per evitar situacions com la que planteja el president lituà, Espanya ja va proposar sis condicions el novembre passat per evitar que altres llengües utilitzin el cas del català per demanar l’oficialitat. Per tal que un idioma sigui oficial, cal que sigui una llengua “originària” d’un estat membre, ha de gaudir d’un “reconeixement constitucional”, ha de ser “llengua de treball” al parlament nacional, s’ha d’haver utilitzat durant almenys deu anys a les institucions de la UE per acords administratius, que els tractats s’hagin traduït a aquestes llengües amb còpia certificada al Consell i que sigui un estat qui demani l’oficialitat i n’assumeixi el cost.
Juntament amb Lituània, altres països com Suècia també han mostrat dubtes sobre la petició, considerant que l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea seria massa costosa. En aquest sentit, Espanya també va assegurar que assumiria tots els costos vinculats a l’oficialitat, xifrats en 132 milions d’euros -44 milions d’euros per cada llengua- en un informe preliminar de la Comissió Europea.
