El Fons Monetari Internacional, en un acte de “magnanimitat” ha comprès l’increment de la despesa pública per fer fornt a la covid-19. Malgrat això, considera que s’haurà de compensar l’augment de la despesa pública en els darrers anys i, enmig de l’emergència sanitària, ja ha posat data a l’inici de les retallades.
El 2023, amb un context encara incert, i probablement amb un servei de Salut deprimit per la intensa activitat durant almenys 3 anys de pandèmia, Espanya haurà de fer un “ajut fiscal”, quan segons l’FMI “el creixement econòmic ja hagi recuperat el seu ritme”. Per tant, incentivarà els mecanismes per reduir el deute generat.
L’organisme financer ha demanat “contenir els salaris” per evitar un cercle viciós d’inflació, en un context econòmic tocat. Cal dir que a l’entrada de la pandèmia s’estava consolidant la recuperació de la crisi econòmica de 2007, fet que s’ha vist estroncat i que probablement donarà peu a una altra crisi econòmica.
Així, ja ha afirmat que caldran “esforços addicionals” per assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions i anuncia que ja està sobre la taula el perllongament de l’edat de jubilació i incrementar les cotitzacions màximes. L’FMI també ha criticat les tímides polítiques d’habitatge del Gobierno, que malgrat suposar un canvi lleu, a ulls de l’FMI, “pot reduir l’oferta de pisos”.
Amb aquest escenari, cada vegada menys encoratjador, cal plantejar-se a qui carregarà els neulers el Gobierno “més progressista de la història”. L’executiu espanyol augmentarà el finançament a Catalunya en un context de crisi econòmica o, com és habitual, li farà pagar els plats trencats?
