L’exregidor del PP a Badalona David Gómez començarà a ser jutjat per l’Audiència de Barcelona a partir del pròxim dilluns, 19 de juny, juntament amb altres empresaris, per presumptament haver fet obres il·legals a nom del consistori entre el 2011 i el 2012. Gómez s’enfronta a una petició de pena de dos anys i tres mesos de presó i nou d’inhabilitació per prevaricació i frau a l’administració, mentre que les penes que la Fiscalia demana pels empresaris són similars. Es jutjaran una trentena d’obres que estan valorades en prop d’un milió d’euros en total, les quals no es van arribar a pagar. De fet, un dels treballs va ser a casa d’una excoordinadora del PP i es va intentar imputar el cost a l’Ajuntament, camuflant una factura per obres a la via pública inexistents.
Segons la fiscalia, tot i saber que vulnerava la normativa administrativa de contractació, Gómez va contractar de manera verbal i sense informes tècnics que justifiquessin la necessitat diverses obres menors i majors en locals municipals al districte 6 de la ciutat, del qual ell era regidor. Això ho va fer de forma concertada amb quatre empreses adjudicatàries i sense seguir cap procediment administratiu.
La Fiscalia sosté en el seu escrit d’acusació que tant els empresaris com Gómez eren conscients que l’import de les obres requeria un procediment públic de contractació. El procés també va ser opac: els empresaris entregaven directament i en mà o per correu electrònic al regidor les factures, que “senyalaven un concepte que no sempre es corresponia amb la realitat de les obres realitzades” i “sempre indicant un cost per sobre del preu de mercat o fraccionant deliberadament l’objecte del contracte i el seu import”.
D’aquesta manera, se simulava que el contracte podia ser adjudicat com a contracte menor. Per fer-ho, algunes obres no es feien o només es feien parcialment, es facturaven per imports superiors als del mercat o s’eludia qualsevol rastre documental. En aquest últim cas, el regidor encarregava les obres sense ordre prèvia del consistori, sense partida pressupostària. Per això, els pressupostos i factures de les empreses anaven a nom de l’Ajuntament, però sense indicar el departament ni la partida pressupostària que ho pagaria. Tampoc no es feia cap estudi de viabilitat, memòria, expedient, estudi o informe sobre la justificació o finalitat de la despesa i les obres, no hi havia assignació pressupostària concreta, no es posava a exposició pública ni hi havia actes de comprovació de les obres. Tampoc es van fer estudis d’impacte ambiental, seguretat o salut.
Entre la trentena d’obres irregulars, les empreses van reclamar més de 950.000 euros a l’ajuntament badaloní, però el consistori no les va pagar. Per tot això, la fiscalia els acusa de prevaricació i frau a l’administració pública, amb l’atenuant de dilacions indegudes. El judici, amb prop d’una cinquantena de testimonis, durarà fins a finals de juny.
