El Tribunal de Cassació de Bèlgica celebrarà dimarts al matí una vista per decidir sobre el recurs contra la denegació de l’extradició del raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc. La fiscalia belga va impugnar la decisió del Tribunal d’Apel·lació de Gant, que el passat 28 de desembre va rebutjar l’entrega del jove mallorquí condemnat a Espanya per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces. El ministeri belga veu insuficients els motius que va donar el tribunal i reclama que es repeteixi el judici. Fonts de la defensa del cantant esperen una decisió favorable, però es mantenen a l’expectativa de la vista, on les parts presentaran els seus arguments que ja han enviat per escrit.
Les mateixes fonts asseguren que Valtònyc no haurà de comparèixer en aquesta audiència, però fonts pròximes al cantant preveuen que assisteixi igualment. Des del ministeri públic esperen que l’alt tribunal es pronunciï el mateix dimarts.
Si Cassació rebutja el recurs de la fiscalia, l’euroordre contra Valtònyc quedarà definitivament rebutjada. En canvi, si l’accepta, el cas tornarà a mans del Tribunal d’Apel·lació de Gant, que haurà de revisar la sentència. És a dir, una decisió desfavorable per Valtònyc a Cassació no significaria l’extradició immediata, sinó que s’hauria de repetir el judici.
Fiscalia no tira la tovallola
La fiscalia belga considera que el Tribunal d’Apel·lació de Gant no va justificar prou la seva sentència, especialment que els delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries a la corona “no siguin punibles segons la llei belga”. Així, insisteixen a demanar l’extradició a Espanya per aquests dos crims.
La decisió de Gant
La justícia espanyola reclama Valtònyc per una condemna de 3 anys i mig de presó per delictes d’enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les lletres de les seves cançons. El passat 28 de desembre el Tribunal d’Apel·lació de Gant va rebutjar la seva extradició a Espanya en considerar que cap dels tres delictes és punible a Bèlgica.
En el cas d’enaltiment del terrorisme, la sentència recorda que no existeix a la legislació belga. De fet, el tribunal d’Apel·lació de Gant va preguntar al Tribunal de Justícia de la UE si podia acceptar l’extradició ràpida per aquest delicte, tal com demanaven les autoritats espanyoles. Luxemburg va dir que no. Per això, en aquest punt la sentència es limita a recordar que aquesta conducta “no és punible” a Bèlgica.
Amb relació al delicte d’injúries a la corona, la sentència assenyala que sí que existeix una llei belga d’insults al rei, que data de 1847 i imposa penes de fins a 3 anys de presó. El mateix tribunal, però, va tenir dubtes sobre la seva aplicació i va preguntar al Tribunal Constitucional sobre la seva legalitat. El TC belga va dictaminar que era inconstitucional perquè no respecta la llibertat d’expressió i contravé el Conveni Europeu de Drets Humans.
“La difamació i els insults a la corona no estan castigats per cap altra disposició que aquesta llei en el dret intern belga”, subratlla la sentència a l’hora de descartar l’extradició per aquest delicte. I afegeix: “Els drets fonamentals de la persona interessada (inclòs el seu dret a la llibertat d’expressió) serien vulnerats si fos lliurat sobre la base de la disposició legal esmentada”.
Per últim, el tribunal de Gant sosté que les amenaces “verbals” de Valtònyc no imposaven cap “condició” i que, per tant, tampoc són un delicte a Bèlgica. “En conseqüència, aquest tribunal, rebutja l’execució dels mandats”, conclou la sentència, confirmant la sentència en primera instància de la justícia belga.
