Problemes per a la llengua catalana, la basca i la gallega, que veuen com les seves possibilitats de ser oficials a la Unió Europea es refreden. El responsable d’Exteriors de Letònia, Krisjanis Karins, ha mostrat la seva clara negativa a permetre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a l’espai europeu, al·legant altres qüestions geopolítiques de més rellevància i urgència que l’aprovació de la mesura, segons ha pogut saber Europa Press. El responsable d’Exteriors de Lituània comparteix el mateix posicionament.
El ministre letó ha expressat un rotund “no” a l’ampliació del llistat de llengües oficials de la UE just abans de l’inici de la reunió, i ha aprofitat per retreure que s’estigui abordant aquesta qüestió tenint en compte el panorama geopolític actual. “No crec que en aquest moment aquest sigui el tema número u que hàgim de discutir. La qüestió número u. Tenim molt temes sobre la taula. Tenim la geopolítica i la posició estratègica d’Europa en el futur. Això és el que crec que hem de dedicar el nostre temps ara mateix” ha dit Karins. El ministre letó no ha comentat res sobre l’oferta de l’Estat espanyol d’assumir el cost financer d’aprovar l’oficialitat del català, el gallec i el basc a les institucions europees.
D’altra banda, el responsable d’Afers Europeus de Finlàndia, un dels estats que més reticència va mostrar envers la petició d’oficialitzar el català, el basc i el gallec a la UE, s’ha mostrat confiat que la trobada d’aquest dimarts servirà perquè s’aportin els informes legals i econòmics per a la mesura, tot insistint que els altres estats socis van mostrar els mateixos dubtes que ell. El ministre finlandès, tanmateix, ha adreçat la trobada que va mantenir la setmana passada amb Albares a Múrcia, i ha assegurat entendre la importància de la mesura, a la vegada que ha expressat la confiança que s’arribarà a una solució.
