La llei d’amnistia és la gran protagonista d’aquest any 2024, ja que, si tot va segons el previst, la norma hauria d’aprovar-se aquest any. De fet, ja es troba tramitant-se al Congrés dels Diputats, amb el període per a presentar esmenes obert fins al pròxim dimecres, 3 de gener. Segons ha sabut ‘El Món’, els partits independentistes treballen en una estratègia per tal que els casos de ‘lawfare’ o guerra judicial siguin incorporats al text, malgrat l’oposició de la judicatura.
Les formacions independentistes d’ERC i Junts presentaran quatre esmenes “d’orfebreria jurídica”, segons ha exposat el mitjà, amb les quals busquen assegurar-se que l’amnistia s’aplica amb rapidesa. D’altra banda, se les han empescat per tal que els casos de guerra i persecució judicial comesos especialment per la policia patriòtica o el CNI també entrin en la llei, malgrat l’oposició de la justícia espanyola, que posa el crit al cel cada vegada que sent la paraula ‘lawfare’.
Els partits independentistes, doncs, han trobat una escletxa per on poden encaixar la inclusió dels casos de ‘lawfare’ sense que els jutges se sentin interpel·lats o insultats, i consisteix precisament a canviar el focus sobre la persona que pateix aquesta persecució judicial, posant els magistrats també com a víctimes d’aquesta estratègia. Així, els independentistes plantegen assenyalar la Guàrdia Civil, la Policia Nacional o els Mossos d’Esquadra com a principals executors de la guerra judicial; a la vegada, plantegen donar elements per considerar que els jutges també han estat víctimes, iniciant procediments judicials amb atestats, informes i policials manipulades, plens de falsedats o tergiversacions interessades.
Sobre el parany legal del PSOE en l’articulat d’un decret llei aprovat recentment que regula el servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge, i que amaga una estratègia per a complicar i evitar l’aplicació de la llei d’amnistia, consta que ERC i Junts presentaran esmenes per a perfilar i corregir la reforma d’aquest article.
