El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, opta per “prioritzar” l’oficialitat del català per davant del de l’euskera i el gallec per així salvar les distàncies i les reticències exposades pels altres estats membre, reunits aquest dimarts per debatre per primera vegada sobre aquesta qüestió lingüística, després que l’Estat espanyol formalitzés la petició, en el marc de les negociacions amb els partits independentistes per a la hipotètica investidura de Pedro Sánchez.
“Ens hem obert a prioritzar l’idioma en què els seus representants ho han demanat amb més insistència i que té més parlants”, ha explicat el ministre després de la reunió, insistint que aquesta proposta busca superar els “dubtes” d’estats que consideren que desplegar l’oficialitat de tres llengües alhora era “més difícil”. Sobre les peticions d’alguns estats de demanar informes jurídics sobre l’oficialitat de les tres llengües, Albares ha apuntat que qualsevol informe el faran els mateixos serveis del Consell i ha manifestat la voluntat “d’avançar com més ràpid millor” en l’adopció de l’oficialitat.
Amb tot, Albares ha celebrat que cap estat membre hagi vetat la petició sobre l’oficialitat de les tres llengües, i ha confiat poder “canalitzar els dubtes” de la resta d’estats a través dels grups de treball. El ministre d’Exteriors ha apuntat que alguns estats han demanat “més temps” per analitzar la proposta, així com també el seu “desenvolupament i implantació”.
El ministre d’Exteriors també ha traslladat als seus homòlegs europeus que l’Estat assumiria el cost derivat de l’oficialitat de les tres llengües i ha defensat que “no es tracta de llengües minoritàries”. “El nombre de parlants de català supera el de diversos idiomes ja oficials”, ha dit, tot subratllant que el català es troba entre les 15 llengües amb més parlants a la UE.
