El govern espanyol no té cap mena de pudor a l’hora de mentir descaradament, encara que sigui davant quatre relators especials i la vicepresidenta del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU. El grup ha formulat una sèrie de preguntes a amb relació a la persecució contra el moviment independentista català i el partit ERC, així com amb relació al ‘Catalangate’, que l’executiu s’ha espolsat de sobre assegurant que hi ha molts elements que desmenteixen aquestes acusacions.
El grup de l’ONU demanava específicament informació sobre “les presumptes detencions arbitràries, persecucions judicials i polítiques, i intimidacions contra les i els líders polítics Oriol Junqueras, Marta Rovira, Raúl Romeva, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó, Roger torrent, Jordi Solé i Pol Serena” vinculades a la celebració de l’1-O i a les manifestacions pacífiques posteriors.
Així, el govern espanyol ha tret pit del suposat apropament amb l’executiu català, lluint la taula de diàleg i els acords als quals s’ha arribat, com ara sobre la desjudicialització o l’impuls del català. L’executiu estatal destaca que amb la taula de diàleg s’ha reconegut “l’existència d’un conflicte polític” que ambdues parts volen resoldre. En aquesta línia, subratlla que la situació política a Catalunya “no representa en aquests moments un desafiament per a l’estat de dret” gràcies a “l’evident millora de la situació política i institucional”, traient pit dels acords assolits després de les trobades de la taula, però eludint el fet que la Moncloa va enterrar-la el passat mes de desembre sense cap intenció de tornar a convocar reunions.
Altres fets que l’executiu espanyol destaca són, d’una banda, la reforma del Codi Penal que va eliminar el delicte de sedició a canvi d’endurir el delicte de desordres públics agreujats, i va modificar el de malversació. De l’altra, el govern espanyol es vanta també d’haver concedit els indults als presos polítics catalans.
En relació amb el cas d’espionatge ‘Catalangate’, l’executiu espanyol ha reiterat el seu argument que l’espionatge va dur-se a terme amb l’aval del Tribunal Suprem i al·legant que estava motivat per “la protecció de la seguretat nacional”. Matisa que, si bé l’aleshores directora del CNI, Paz Esteban, va donar explicacions al congrés, encara es pot desclassificar més informació, sempre que ho demani un tribunal.
