El ministre d’Assumptes Exteriors d’Espanya, José Manuel Albares, ha celebrat amb “orgull” el reconeixement d’Espanya que suposa el fet que l’OTAN li hagi confiat l’organització de la cimera que es durà a terme el 29 i el 30 de juny a Madrid. Una cimera “crucial” que arriba en un moment “històric” i en què, si bé es té present que “l’amenaça” principal que afronta l’ens transatlàntic ve de l’est d’Europa, també es tractarà l’anomenat “flanc sud”, dins del que Albares ha anomenat “l’OTAN de 360 graus”. En aquest sentit, en el marc de la cimera s’aprovarà el Concepte Estratègic de Madrid sobre amenaces globals que actualitzarà el de Lisboa del 2010 per a la pròxima dècada. 44 delegacions internacionals participaran en la trobada.
Albares espera que el Concepte Estratègic de Madrid reculli una “resposta ferma” a les amenaces al flanc est, capitalitzades per la invasió de Rússia a Ucraïna, una “mirada” a les amenaces del flanc sud, amb la situació a l’Àfrica causada per la fam, la influència creixent de Rússia al continent i l’auge de moviments jihadistes com el Daesh Al Qaida o les seves filias, un “reconeixement” de totes les amenaces híbrides -com ara ciberatacs o ús de la migració irregular o dels fluxos energètics com a “arma política”- i que “es doni i s’intensifiqui el diàleg entre la UE i l’OTAN”.
A parer del ministre d’Exteriors espanyol, la cimera traslladarà una “imatge d’unitat” de l’aliança transatlàntica en un moment especialment complicat per la guerra a l’est d’Europa. En aquest sentit ha confirmat que una de les sessions especials del programa versarà sobre Ucraïna, en la qual està previst que intervingui el president del país atacat per Rússia, Volodímir Zelenski, per videoconferència. Albares ha dubtat que Zelenski pugui assistir-hi de forma presencials, per bé que seria rebut “amb els braços oberts”, però ha demanat “entendre” la situació que afronta el dirigent ucraïnès.
Una de les fites que ha volgut destacar el ministre és el primer “sopar euroatlàntic” de la història de les cimeres, el dimecres 29 de juny, al qual estan previst que assisteixin la trentena de països membres de l’OTAN i la resta de delegacions que no en formen part, com ara les de Mauritània i Jordània, en el context d’una mirada “cada cop més cap al sud” de l’organització transatlàntica.
També hi seran Finlàndia i Suècia en qualitat de membres de la Unió Europea, i Albares no ha descartat que la cimera serveixi per acabar d’esvair els “dubtes” que puguin tenir els membres de l’OTAN -en una al·lusió clara a Turquia- a l’entorn de l’ingrés dels dos països a l’organització. El ministre ha considerat possible, fins i tot, que en el marc de la reunió pugui sortir algun tipus d’acord al respecte, per bé que ha recordat que per a l’ingrés cal una votació unànime i que ha subratllat que Espanya és “sensible” a les “preocupacions” de tots els països aliats.
Soci compromès
En termes similars s’ha expressat la ministra de Defensa, Margarita Robles, en la roda de premsa conjunta que han ofert a la Moncloa per explicar els detalls de la trobada. “Es tracta del reconeixement de l’OTAN a un país seriós, responsable i compromès, un aliat que fa 40 anys que està implicat en treballar per la pau. Ens hem de sentir, com a espanyols, molt orgullosos”, ha afirmat.
Robles ha assenyalat que la trobada es produeix en el moment més “complicat” per a la història d’Europa després de la guerra freda. “Amb una guerra convencional amb milers de morts a Europa i una agressió injustificada de Rússia”. Robles ha subratllat que l’OTAN ha viscut uns anys de “debilitat”, fins i tot amb enfrontaments entre aliats, però ha destacat que l’agressió russa “ha fet que tothom se solidaritzi amb Ucraïna i que altres països vegin la necessitat d’un paraigües de protecció”, en al·lusió a Finlàndia i Suècia. “Hem viscut indiferents pensant que la seguretat estava garantida, i la seguretat no està garantida. I per treballar per la pau cal treballar units”, ha afegit.
Una altra de les qüestions que es tractaran en el marc de la trobada és la necessitat “d’incrementar el fons comú” de l’OTAN. Robles ha subratllat que l’aportació dels aliats haurà d’augmentar, tenint en compte la possibilitat que hi entrin a formar part nous membres o de la necessitat de posar en marxa una nova iniciativa per a inversions tecnològiques en l’àmbit de la defensa.
