Les eleccions del 2019 van deixar un clar guanyador: Junts per Figueres. La formació, liderada per Jordi Masquef, es va imposar amb 8 dels 21 regidors en joc. ERC en va aconseguir 5; el PSC, 4; Cs,2 i Guanyem i Canviem Figueres, un cadascun. Semblava que qui lideraria la negociació i qui entomaria la vara seria Masquef; però un gir a darrera hora ho va canviar tot. Després de setmanes de rumors entre bambolines, ERC, PSC, Guanyem i la candidatura veïnal que es presentava com a alternativa, Canviem Figueres, van anunciar un pacte que convertia la candidata d’ERC, Agnès Lladó, en alcaldessa. Les municipals dels 28-M posaran a prova aquest acord inèdit a la ciutat i la força de Junts per recuperar l’alcaldia.
Fins a 10 llistes concorreran a aquests comicis, que auguren un ajuntament fragmentat. Junts torna a dur Jordi Masquef com a cap de llista i ho fa amb un lema clar: Ara Toca Jordi Masquef. L’objectiu de la formació és recuperar l’alcaldia que el candidat va ostentar només durant uns mesos abans dels comicis del 2019. El partit es presenta com a alternativa al quadripartit, amb qui durant tot el mandat ha escenificat una tibantor més que evident.
ERC torna a apostar per Agnès Lladó com a candidata i el PSC també manté Pere Casellas al capdavant. Entre els principals canvis, però, hi ha la candidatura Figueres Futur, que lidera l’exnúmero 2 de Masquef, Carles Arbolí, i la desaparició de Canviem Figueres, amb l’únic regidor, Xavier Amiel, que s’incorpora a la llista d’ERC. La CUP abandona les sigles de Guanyem i canvia l’anterior candidat (José Castellón), amb qui ha tingut discrepàncies. Xavi Colomer encapçalarà la llista.
Cs, per la seva banda, tornarà a apostar per Héctor Amelló i el PP –que va perdre la representació en els darrers comicis- tindrà Àngela Domènech com a cap de llista i l’exregidor Diego Borrego com a número 2. També hi concorreran Vox, amb Jordi Vivo com a candidat; Figueres En Comú Podem –Confluència, amb Juan Rosillo com a alcaldable i una nova candidatura: Figueres per la República-Moviment Primàries per la independència de Catalunya. La formació està liderada per Núria Galimany, que als comicis del 2019 anava de número 4 a la llista de Masquef.
Ajuntament fragmentat i abocat a pactes
Amb aquest escenari és més que probable que a partir del 28 de maig l’Ajuntament de Figueres estigui fragmentat i els partits es vegin abocats a fer pactes. La gran incògnita és saber si les urnes permetran reeditar el pacte a quatre bandes o si Junts recuperarà l’alcaldia perduda. De moment, els implicats ni confirmen ni desmenteixen. Lladó defensa l’acord i diu que comptarà amb tots aquells que vulguin treballar i “s’estimin Figueres”, amb l’única línia vermella dels partits d’extrema dreta.
Casellas, per la seva banda, manté que vol ser alcalde però que parlarà amb tothom –excepte Vox-, sense “amagar” la “comoditat” que sentiria amb un pacte d’esquerres. Masquef, en canvi, es mostra disposat a arribar a pactes però insisteix que cal “sortir” de l’espiral negativa en què “la ciutat ha entrat”. Per la seva banda, la CUP fixa com a línia vermella el model de ciutat i, tot i que admet “contradiccions” en el pacte de govern del qual han format part, en fa una valoració “positiva”. Cs deixa clar que el seu programa electoral és la prioritat i que plantarà cara als “nacionalistes i populistes”. Des de Figueres Futur, en canvi, es mostren oberts a tothom, excepte l’extrema dreta i esquerra.
Més enllà de les possibles travesses, l’actual pacte segellat després de les eleccions del 2019 s’ha mantingut intacte. I això malgrat la tempesta política que va originar. Junts ho ha qualificar de “traïció a la ciutadania” i la mateixa Lladó va admetre que la direcció nacional d’Esquerra no veia bé l’acord. Al ple d’investidura, tibantor i xiulades.
Els integrants, però, han defensat sempre que l’acord era sòlid i que no hi havia discrepàncies. Tot i això, les darreres decisions en l’àmbit ferroviari –que ha descartat completament l’opció de mantenir dues estacions- ha generat tibantor amb Guanyem Figueres.
Polèmica ferroviària
De fet, la CUP havia manifestat públicament el seu descord amb l’opció de traslladar l’estació a Vilafant amb la de l’AVE i va demanar explícitament al seu regidor que votés en contra al ple on es va aprovar provisionalment el POUM, que preveia aquesta única opció. L’edil, però, es va saltar la disciplina de partit i hi va donar suport. Els cupaires li han demanat -sense èxit- que entregui l’acta i plegui.
Trencament a Junts
Qui no ha acabat el mandat unit ha estat el grup de Junts. L’any 2020 tres dels vuit regidors es van fer militants de PNC de Marta Pascal. Només un any després van abandonar el partit i van passar a no adscrits. Ara tots tres integren una nova candidatura: Figueres Futur que competirà amb Masquef amb el seu exnúmero dos, Carles Arbolí, com a cap de llista.
Al llarg d’aquest mandat, s’ha aconseguit aprovar el nou POUM, que posarà les bases de la Figueres dels propers 20 anys. També s’ha desencallat i completat la reforma de la Casa Natal de Salvador Dalí, s’ha anunciat la construcció de la segona biblioteca o el projecte per rehabilitar la Sala Edison per convertir-lo en un espai comercial i hoteler. A més, s’ha demanat la cessió de l’antiga N-II per convertir-la en una avinguda i s’ha anunciat la conversió de l’antiga presó en un centre de promoció econòmica i social, entre d’altres.
La seguretat
A l’altra cara de la moneda hi ha la seguretat o la “inseguretat” que diversos partits denuncien que la ciutat pateix. Malgrat que l’equip de govern ha negat per activa i per passiva que les dades siguin superiors a la mitjana, el cert és que segons el Ministeri de l’Interior els delictes van créixer un 21% durant el 2022. El govern municipal, però, defensa que ha incrementat la plantilla i que s’ha millorat la coordinació entre els diferents cossos policials.
Per a Junts, de fet, aquesta ha de ser una de les prioritats de mandat. I preveu atacar-ho amb càmeres lectores de matrícules, zones de videovigilància, gossos detectors de substàncies o pistoles tàser. Junts creu que, juntament amb això, cal lluitar contra l’incivisme. La seguretat també serà una prioritat per a Ciutadans .
Reptes de mandat
Però no és l’únic. Durant els quatre anys vinents s’haurà de desenvolupar el POUM –per alguns, com Junts, poc ambiciós- i s’haurà d’abordar la mobilitat amb nous enllaços i el trasllat de l’estació a l’oest. Junts creu que cal apostar per la dinamització econòmica, aconseguir estudis universitaris a la ciutat o resoldre el tema de la neteja, entre d’altres.
Per ERC, cal continuar cohesionant la ciutat apostant per la creació de llocs de treball i la formació. Entre els principals projectes que planteja la formació, hi ha executar els fons europeus, la segona biblioteca, la nova gestió dels residus o el desenvolupament de les infraestructures com el trasllat del tren o la cessió de l’avinguda Dalí.
El PSC també considera prioritari desenvolupar el POUM, la implantació de zones industrials a nord i sud per atraure noves empreses però també “portar” la universitat a la ciutat. Per la CUP, les prioritats han de ser l’educació per combatre la segregació i l’abandonament escolar, mantenir l’estació al centre amb el soterrament de les vies en trinxera i engegar un projecte de pacificació del centre. També proposa fer un gir als Serveis Socials amb professionals que treballin a peu de carrer, polítiques d’accés a l’habitatge o recuperar “l’autoestima” dels figuerencs i figuerenques.
Per Cs, a banda de la seguretat, la reactivació econòmica ha de ser prioritària. També proposa posar al centre les famílies per evitar que “ningú quedi enrere” i “regenerar els barris”.
La zona oest, l’etern pendent
Un altre dels eterns pendents de la ciutat passa per trobar una solució per a la zona oest, on els talls de llum es reprodueixen diàriament. Junts afirma que hi ha hagut una manca “d’atreviment” al POUM per posar-hi fil a l’agulla i planteja una actuació urbanística a la zona amb l’obertura d’una gran avinguda des de la carretera de Llers fins a l’hospital amb l’enderroc de les històriques cases adossades de Sant Joan. També creu que cal actuar al barri del Culubret. Aquí apunta al trasllat de l’estació com una oportunitat per cobrir la riera i expropiar i enderrocar algunes finques per “esponjar” la zona.
ERC, en canvi, manté que cal sumar esforços entre administracions per trobar els recursos i fer front a una reforma “integral”. En la mateixa línia, el PSC diu que hi cal una gran inversió amb implicació d’altres administracions per “dignificar el barri” i que cal atacar-ho durant el proper mandat.
La CUP, per la seva banda, hi veu necessària una intervenció social i urbanística que cal acordar amb la resta d’administracions. Cs defensa fer un pla integral per a la zona oest que passa per augmentar la presència policial per “acabar amb els cultius de marihuana i el tràfic de drogues” i els talls de llum però també impulsar-hi una millora urbanística. Figueres Futur aposta per un abordatge “integral” i que aquests barris passin de ser “el traster de la ciutat al rebedor”, aprofitant les noves infraestructures viàries i ferroviàries.
