Les universitats públiques catalanes reclamen al Govern un increment del finançament per tal de “complir la llei”. Els rectors assenyalen que la legislació vigent determina que l’1% del pressupost s’ha de dedicar als centres públics, o el que és el mateix, 2.500 milions d’euros. El problema és que actualment només en rep 1.100, xifra “completament insuficient”, segons assenyala el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi. A més, Salvi alerta que aquest dèficit de finançament està provocant que no puguin tirar endavant noves titulacions, que sí poden fer les universitats privades, on la matrícula és molt més elevada. Tot plegat, adverteix, pot fer que es trenqui l’ascensor social “que significa la universitat pública”.
Nova demanda de les universitats públiques catalanes per una millora del seu finançament. Un problema “recurrent” que preocupa els rectors dels diferents centres, que això sí, continuen destacant la “gran qualitat” que tenen. En una xerrada a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que s’està fent a Prada (Catalunya del Nord), els responsables de les universitats han carregat contra “un evident infrafinançament” que pateixen, com a conseqüència de les retallades del 2008-2009.
En concret, el rector de la UdG, Quim Salvi, ha recordat que actualment disposen dels mateixos recursos que fa anys i recorda que en fa set van fer una declaració des del Paranimf de la Universitat de Barcelona en què es queixaven de la falta de diners. “És un tema que arrosseguem des de fa temps”, lamenta.
I és que per tal que es complís la llei, els recursos haurien de passar dels 1.100 milions d’euros actuals als 2.500, un pas que Salvi veu encara a llarg termini. De moment, esperen que es compleixi la Declaració de Calonge, en què es va acordar arribar als 1.400 milions el 2026. “Això també està en el programa electoral del PSC, per tant confiem que es farà”, remarca.
Formació al llarg de la vida
En la trobada de rectors, s’ha destacat que “el problema demogràfic” fa preveure una caiguda del nombre d’estudiants al llarg dels pròxims anys. Per això, els màxims dirigents dels centres públics catalans han demanat al Govern que s’impliqui per tenir una “responsabilitat important” en la formació al llarg de la vida dels ciutadans
La rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Àngels Fitó, assenyala que la demografia, el mercat de treball canviant i la tecnologia “alteren les dinàmiques laborals habituals” i això fa que hi hagi una necessitat creixent de formar de manera massiva un conjunt de població que d’altra manera podrien queda obsolets en aquest context de canvi. “Crec que és responsabilitat pública garantir que hi hagi aquesta educació al llarg de la vida de qualitat i a un preu públic”, ha remarcat.
No poden impartir noves titulacions
El problema d’aquesta falta de finançament es tradueix, per exemple, en el fet que les universitats públiques no poden afrontar la possibilitat de tirar endavant algunes noves titulacions que, en canvi, sí tenen alguns centres privats. Això fa que aquestes universitats prenguin avantatge respecte a les públiques pel que fa a l’oferta.
Salvi recorda que els centres privats tenen uns recursos que provenen d’unes matrícules molt més cares i, per tant, no només poden oferir més titulacions sinó que també estan en disposició d’invertir en la millora d’infraestructures.
Tot plegat es mira amb preocupació des de la universitat pública, perquè pot deixar de ser un dels element “clau” per assegurar “l’ascensor social”. “Es pot donar la possibilitat que una família prefereixi enviar els fills a la universitat privada enlloc de la pública, com ja està passant a l’educació primària”, remarca Salvi.
En el que també han coincidit tots els rectors és a destacar la “gran qualitat” de la universitat pública catalana. En aquest sentit, el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, ha recordat que un estudi que analitza 18.500 centres arreu del món, situa totes les universitats públiques del país dins de les primeres 1.000.
