El Govern i l’executiu espanyol han tancat dos acords marc en la reunió de la taula de diàleg celebrada aquest dimecres a Madrid. Segons ha explicat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i abans que s’hagin fet públics els documents signats a la trobada, els acords contemplen “superar i posar fi a la judicialització de la política”. Sense entrar en massa detalls més, ha comentat que això s’ha de traduir en “fer política amb majúscules, apostant pel diàleg i els acords”. A més, ha explicat que s’ha pactat impulsar reformes i “activitat política” sempre “dins de l’ordenament democràtic vigent” i “en el marc de reforma establert”. “Es renuncia a accions que treguin la política fora de les regles del joc democràtic”, ha dit.
Bolaños també ha explicat que aquesta part contempla que els acords als que s’arribi “han de ser representatius de majories amplies i transversals d ela societat catalana”, i que les institucions públiques es comprometin a “preservar l’interès general i a adoptar màximes garanties”.
D’altra banda, un altre acord sobre el català hauria de servir per a “reconèixer la diversitat lingüística” de l’Estat com “una riquesa”. Així, s’ha pactat “enfortir i impulsar el català al sistema educatiu no universitari des d’una perspectiva pedagògica i centrat en els drets de l’alumne” al “domini del català i el castellà”. També es contempla aquí la “capacitat d’autonomia dels centres” per a revisar i millorar el sistema lingüístic a l’escola.
De la mateixa manera, la taula de diàleg ha acordat “revisar” el reglament del Senat per a garantir que els senadors puguin emprar el català a les intervencions, i impulsar que el català sigui “llengua d’ús” al Parlament Europeu. Igualment, el govern espanyol es compromet a garantir presència de la Generalitat en cimeres internacionals amb matèria lingüística. Aquests punts, a més, es poden extrapolar a l’euskera i el gallec si els governs amb aquestes llengües cooficials així ho demanen.
