Les juntes de tractament de les presons de Lledoners (Barcelona), la de Dones de Barcelona i Puig de les Basses (Girona) revisaran abans del dijous 9 de juliol el segon grau als presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem pel procés sobiranista.
Fonts jurídiques han explicat que aquest dia vençerà el termini de sis mesos que estipula el Reglament Penitenciari per revisar el grau penitenciari, de manera que les juntes valoraran si s’ha de mantenir l’actual segon grau (amb flexibilització de l’article 100.2) o progressar a un tercer grau, el de semillibertat.
Ara Oriol Junqueras, els econsellers Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn, Dolors Bassa i Raül Romeva, la presidenta legítima del Parlament Carme Forcadell, l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, estan classificats en el grau ordinari de privació de llibertat, el segon, encara que se’ls aplica la flexibilització prevista en el 100.2, per sortir a treballar o fer voluntariat durant la setmana.
Els equips multidisciplinaris de tractament de les tres presons que porten a cada intern (formats per un jurista, un psicòleg, un educador social i un treballador social) traslladaran la seva proposta a les juntes de tractament, que haurà de reunir-se i prendre una decisió sobre la base dels informes tècnics.
Si la decisió és mantenir en segon grau Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Josep Rull, Jordi Turull, Quim Forn i Dolors Bassa, serà una mesura de caràcter executiu i no caldrà emetre resolució i elevar-la al Servei de Classificació de la Conselleria de Justícia.
En aquest cas, els interns tenen un mes, des del moment que reben la decisió, per demanar una revisió al Servei de Classificació, que emetrà una resolució; si li torna a denegar la progressió, l’intern pot recórrer al jutge de vigilància penitenciària i posteriorment al tribunal sentenciador.
En canvi, si la junta de tractament decideix progressar a algun d’ells al tercer grau, ha d’elevar la resolució al Servei de Classificació, que haurà de decidir en un màxim de dos mesos si ho avala o no, i el pres i la Fiscalia poden recórrer la decisió al jutge de vigilància penitenciària i posteriorment al Suprem.
Requisits
En aprovar un tercer grau es tenen en compte aspectes com si l’intern ha abonat la responsabilitat civil procedent del delicte, i si està complint el seu tractament individual; i el fet que els presos de l’1-O estiguin tots en un règim flexible i surtin per treballar o fer voluntariat pot suposar una prova del seu compliment amb la pena imposada.
De fet, les juntes de tractament tenen en compte el risc que un penat pot reincidir en el delicte o fugar-se per no acabar de complir la pena, i estudien aspectes com si tenen suport familiar o social en l’exterior, el seu comportament dins de la presó i si ha anat modificant factors del delicte.
No hi ha un temps mínim de condemna complert a la presó per poder accedir al tercer grau –de fet hi ha casos classificats des de l’inici–, però les juntes tenen en compte la pena inicial i el temps complert, i, segons fonts consultades, una vegada la junta pren una decisió, el Servei de Classificació només revoca un 5% de les decisions.
En el cas dels jutges de vigilància penitència a Catalunya, rebutgen entre un 5 i un 35% (segons el jutjat) les decisions adoptades pel Servei de Classificació de la Conselleria de Justícia.
Segon Grau amb 100.2
L’11 de desembre de 2019, les juntes de tractament de Lledoners (a Sant Joan de Vilatorrada, Barcelona), Puig de les Basses (Figueres, Girona) i Mas d’Enric (El Catllar, Tarragona), van proposar per als presos independentistes la classificació en segon grau, el règim ordinari de privació de llibertat, cosa que va ratificar el Servei de Classificació el 9 de gener de 2020.
Posteriorment s’ha anat atorgant a tots ells la flexibilització que preveu l’article 100.2, amb el qual poden sortir entre setmana per treballar o exercir voluntariat; a més, Sànchez i Cuixart, en haver complert un quart de la pena, ja poden tenir permisos penitenciaris.
Van ser condemnats pel Tribunal Suprem per delictes com sedició i en alguns casos malversació per impulsar el procés sobiranista i l’1-O a la tardor de 2017, i les penes van des dels 13 anys de presó per Junqueras als 9 per a Sànchez i per Cuixart.
