Les negociacions per la constitució de la Mesa del Parlament segueixen obertes i la incertesa sobre qui presidirà la institució continua planant sobre els partits. Tots ells coincideixen a receptar discreció i calma, i admeten que els possibles acords no arribaran fins a última hora, potser fins i tot fins al mateix dilluns, quan està previst que es constitueixi el Parlament en un ple a les 4 de la tarda. Els independentistes estan en converses per acordar una “Mesa antirepressiva”, amb una presidència independentista, i que deixaria fora tant al PPC com a Vox. El PSC, que té com a prioritat la presidència de la Generalitat, no vol donar per feta cap opció però sí que reclama als partits que “respectin” el resultat de les eleccions.
La possibilitat que els independentistes acordin una Mesa antirepressiva ha pres força els darrers dies. Tant ERC com la CUP ja han dit que veu amb bons ulls la proposta. Els republicans han fixat com a condicions que l’òrgan “garanteixi els drets dels exiliats” i que es pugui “parlar de tot” al Parlament. En aquesta equació, ERC hi contempla Junts, la CUP i els comuns.
Per la seva banda, a Junts s’ha imposat l’hermetisme i no han volgut entrar a valorar cap opció. El partit sí que vol que el seu líder, Carles Puigdemont, es pugui presentar a la investidura per a la presidència de la Generalitat. Qui té la potestat per convocar els plens d’investidura, però, és la presidència del Parlament. Així, el partit liderat per Puigdemont està negociant amb aquesta premissa al cap. Fonts del partit asseguren que les converses s’estan coent al més alt nivell, de la mà de Puigdemont i del secretari general del partit, Jordi Turull.
Al seu torn, els comuns sempre s’han posicionat a favor d’acords “progressistes”, amb el PSC i ERC, però estan explorant totes les opcions i no volen descartar escenaris. Qui s’ha pronunciat de manera més clara, però, ha estat el candidat a les eleccions europees, Jaume Asens, que ha defensat que ERC sigui qui presideixi la Mesa en una “suma progressista”.
En aquest context, els comuns tampoc s’oposarien a una Mesa “antirepressiva”, però sumen també el PSC en aquest bloc. Tot i que ERC evita valorar noms, fonts de Calàbria apunten com a possibles candidats els de la vicepresidenta en funcions, Laura Vilagrà; la consellera de Territori, Ester Capella; o el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena -proper al president d’ERC, Oriol Junqueras.
Des de les files socialistes es donava per fet que la presidència del Parlament seria per al PSC. Davant els moviments de l’independentisme, Salvador Illa va demanar “respecte” pels resultats a les urnes. De totes maneres, fonts socialistes ja contemplen la possibilitat que finalment no puguin ostentar la presidència de la cambra legislativa i que aquesta sigui per a l’independentisme, tot i que apel·len a la discreció de les converses i afirmen que fins a l’últim moment hi ha temps per a negociar. A més, desvinculen aquestes negociacions de la conformació del Govern, que és la seva principal prioritat.
Alternativa a la Mesa antirepressiva
Una de les maneres per evitar l’acord de la Mesa antirepressiva està a les mans del PPC, i també dels comuns. Els populars podrien optar per replicar el sistema que ja els va funcionar a l’Ajuntament de Barcelona, quan van decidir votar a Jaume Collboni com a alcalde, juntament amb els comuns, per evitar que Xavier Trias fos el nou batlle.
El PPC, de moment, no vol confirmar qui votaran com a president del Parlament, però fonts de la formació sí que asseguren que tenen contemplats “tots els escenaris”. Els comuns, però, ja han descartat “per activa i per passiva” qualsevol pacte amb els populars.
Per tot plegat, els partits apel·len a la discreció de les converses. Cap d’ells llença la tovallola i confien que es pugui arribar a acords d’última hora. Molts admeten, però, que fins a l’últim moment no es podrà donar per fet cap resultat.
De fet, existeix la possibilitat que no s’arribi a cap acord, i cada partit acabi votant el seu propi candidat. En cas de ser així, la presidència seria per al PSC, mentre que de les dues vicepresidències, una seria per als socialistes i l’altra recauria en Junts. Les quatre secretaries es repartirien entre el PSC, Junts, ERC i el PPC.
A l’aire el vot de Puig i Puigdemont
Al marge de les negociacions, hi ha a l’aire el vot dels dos diputats de Junts Carles Puigdemont i Lluís Puig, que es troben a l’exili. En un inici tenien intenció de demanar poder votar telemàticament, com ha fet Puig durant aquesta legislatura. Aquest dimecres, però, el Tribunal Constitucional va decidir anul·lar el vot telemàtic de Puig durant la passada legislatura arran d’un recurs d’empara presentat pel PSC.
La decisió del tribunal deixa ara la incògnita sobre si Puigdemont i Puig podran votar a la sessió. Qui tindrà la potestat per decidir-ho serà la Mesa d’Edat, que es constituirà el mateix dilluns i que tindrà majoria independentista. En formaran part Agustí Colomines (Junts) com a president, i Mar Besses (ERC) i Júlia Calvet (Vox). Besses ja va anunciar que defensaria que tots dos diputats poguessin votar.
Qui tampoc serà present al ple serà el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, que està exiliat a Suïssa. En el seu cas, però, s’espera que pugui votar sense problemes perquè està de baixa mèdica i, per tant, podria delegar el seu vot en un altre diputat.
Si no es comptabilitzés el vot dels dos diputats de Junts el bloc independentista passaria a sumar 57 escons, que són els mateixos que sumen el PSC i el PPC, de manera que caldrien els comuns per aconseguir la Mesa “antirepressiva”.
Constitució del Parlament
El ple de constitució del Parlament està convocat per al dilluns a les 4 de la tarda. A l’inici del ple es constituirà la Mesa d’Edat i, després de llegir el nom de tots els diputats electes, començarà la votació secreta i en urna de tots els membres de la Mesa. El ple ha d’escollir primer una presidència, després dues vicepresidències i, finalment, quatre secretaries.
A la votació per triar la presidència els diputats han d’escriure el nom del candidat en una papereta, i guanya qui obté la majoria absoluta. Si no s’hi arriba, s’ha de repetir l’elecció i guanya qui tingui més vots. Si hi ha un empat s’ha de repetir l’elecció, i si l’empat persisteix després de quatre votacions, guanya el candidat del grup parlamentari amb més diputats.
En el cas de les vicepresidències i de les secretaries els diputats escullen un sol candidat i surten elegits els qui, per ordre correlatiu, obtenen més vots.
Un cop constituït el Parlament, els grups parlamentaris s’hauran de constituir en el termini de vuit dies hàbils, a comptar des del dimarts, i hauran de concretar tant el nom del grup com els noms dels portaveus i presidents.
