El pantà de Sau podria omplir-se gairebé fins a la seva capacitat màxima, i les reserves d’aigua de Catalunya es doblarien, si les fuites detectades en el subministrament de l’aigua potable no haguessin fet malgastar gairebé el 24% d’aquest recurs. Al llarg del 2022, les fuites de l’aigua potable han suposat la pèrdua d’uns 134.300 milions de litres, 134 hectòmetres cúbics, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a les quals ha tingut accés a RAC1.
La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha reconegut a la mateixa emissora que coneix les dificultats dels municipis, especialment dels petits, però ha defensat tenir un règim sancionador, que “només serveix per dissuadir”, tot i que s’ha mostrat convençuda que no caldrà multar cap municipi.
Jordà ha remarcat que la distribució en baixa és competència municipal, però ha indicat que és conscient que Catalunya té una realitat amb molts municipis petits. En aquest sentit, ha assegurat que l’ACA els acompanyarà. “El règim sancionador és dissuasiu: si aquell municipi comença a fer aquelles obres i aquella obra ha d’estar finalitzada al cap d’un any, el que farem és el seguiment de com comença i com avança. Si han passat dos anys i no, doncs s’han d’aplicar les sancions”, ha argumentat.
La consellera també ha defensat que hi ha un seguit de sectors que ja estan fent els deures i que tenen restriccions en els usos d’aigua, i ha aprofitat per retreure l’actitud del PSC, acusant-lo de “jugar amb la calculadora i amb el calendari electoral”. “Hauríem d’estar molt per sobre de la calculadora. Les urgències són les que són. No sé com ens en sortirem però ens en sortirem”, ha reblat.
De fet, Jordà ha assegurat que l’acord amb els partits hi era, però va faltar signar-lo, fins i tot amb una moratòria en el règim sancionador amb la data de l’1 de juliol.
