Una de les pràctiques habituals del PSC quan hi ha eleccions municipals és presentar llistes fantasma als municipis: es tracta de candidatures formades totalment o en gran part per persones que no estan empadronades al municipi on es presenten. Els components de les llistes són militants socialistes de qualsevol indret de l’estat. Al poble en qüestió ningú no sap qui són ni ningú no ha sentit mai a parlar d’ells.
No és nou. A les eleccions del 2019 els dos grans partits espanyols, socialistes i populars, van presentar 117 i 22 llistes fantasma a Catalunya respectivament. Això no els va servir per aconseguir cap regidor més, però sí que els va aportar en total poc menys de 700 vots arreu del país.
Per què ho fan? En primer lloc, per poder dir que han presentat un determinat número de candidatures, encara que amb aquest sistema que utilitzen no és cap sinònim d’implantació territorial, perquè és una xifra inflada artificialment. En segon lloc, els pocs vots que obtinguin d’alguns incauts els computaran a les administracions supramunicipals on la representació s’obté de manera indirecta. És a dir, que el vot d’un despistat suma pel PSC al Consell Comarcal o a la Diputació que toqui. També aquesta pràctica els ajuda a captar més subvencions electorals, ratllant el frau.
El desconeixement de la realitat dels municipis als quals es presenten provoca situacions ridícules. En el cas del poble de Breda hi han aparegut uns cartells escrits amb la tipografia Comic Sans en el qual hi apareix una foto de Miquel Iceta acompanyada del nom “Doña Isabel María Martínez Pérez”, que és la cap de llista de la candidatura fantasma. Els creadors del document gràfic s’han oblidat de modificar el cartell i s’han deixat a sota un hashtag dedicat a Cassà de la Selva: “#Cassà per a tothom”.
No és l’únic cas. El suposat PSC de Vilobí d’Onyar es caracteritza per fer les seves publicacions a les xarxes socials des de Llagostera:
