La nova llei d’amnistia que ERC, Junts i el PSOE negocien de cara la investidura del candidat socialista Pedro Sánchez no agrada gens a les esferes judicials més conservadores, que s’han afanyat a posar el crit al cel i a carregar públicament contra la proposició de llei abans que aquesta es materialitzi. Després que vuit vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), encara bloquejat pel PP, denunciessin la proposició de llei d’amnistia i anunciessin un ple extraordinari contra aquesta, ara és el torn de l’Associació Professional de la Magistratura.
La que és l’associació majoritària de jutges a Espanya ha expressat el seu rebuig a la futura llei d’amnistia perquè “trenca” la separació de poders i “anul·la el poder judicial”. Així mateix, ha considerat que “vulnera” el principi d’igualtat” perquè “exonera uns quants de les responsabilitats penals ja declarades pels Tribunals”. En aquest sentit, ha avisat que “ataca el mateix fonament de l’Estat social i democràtic de dret” i “trenca les regles de la Constitució de 1978”. L’associació de jutges ha recordat els “greus esdeveniments” viscuts a Catalunya l’octubre del 2017 que van ser “constitutius de delictes greus, que van atemptar contra l’ordre constitucional i la convivència pacífica” dels catalans i de la resta de ciutadans de l’Estat.
L’Associació Professional de la Magistratura ha avisat que “una llei d’amnistia, sigui quina sigui la trampa o l’encaix constitucional que es pretengui buscar no és admissible a la Constitució de 1978”, que es fonamenta entre altres valors “en la llibertat, la democràcia, la igualtat i l’Estat de dret”.
Així mateix, ha indicat que “trenca amb un principi essencial en democràcia, com és el de la separació de poders” i “vulnera el principi d’igualtat” en l’aplicació de les lleis. Ha indicat que eximeix de responsabilitat penal una classe de persones únicament amb base a la seva suposada motivació política. Així mateix, ha alertat del “greu risc” que puguin exigir el mateix tracte aquells que en altres moments històrics “van intentar aconseguir la independència amb la força del terror o bé van malversar fons públics invocant la mateixa intencionalitat”.
També ha considerat que la nova norma “posa en qüestió la tasca dels jutges espanyols que van aplicar les lleis ordinàries democràticament elaborades pel poder legislatiu”.
