La inadmissió a tràmit de la querella que el sindicalista i militant del PSUC Carles Vallejo va presentar contra sis policies nacionals per crims contra la humanitat i tortures a la comissaria de la Via Laietana durant el franquisme, malgrat que la Fiscalia s’havia obert a investigar els fets, ha caigut com una gerra d’aigua freda. Les entitats que conformen la campanya Via Laietana 43 denuncien que la negativa a investigar els crims del franquisme suposa “una vulneració del dret a la veritat, justícia i reparació i suposa la continuïtat i permissibilitat del model d’impunitat basat en el silenci i oblit encara vigent a l’Estat espanyol”.
La vicepresidenta d’Òmnium Cultural, Marina Gay, ha carregat amb força contra la decisió del Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona que, una vegada més, deixa impunes els crims perpetrats durant la dictadura franquista. “L’Estat espanyol continua sent incapaç d’esmenar la seva història més fosca. L’edifici de Via Laietana 43 continua sent una al·legoria del terror” ha denunciat Gay des del mateix edifici, on les entitats, juntament amb el querellant, Carles Vallejo, s’han concentrat després de conèixer el revés judicial. Durant la concentració, Carles Vallejo, ha avisat que “les persones represaliades pel franquisme som gent perseverant. No és una qüestió únicament personal, és una lluita per la veritat, la justícia i la reparació“.
Gay creu que l’Estat “ha perdut una oportunitat d’or” per reparar a les víctimes del franquisme i “revertir la impunitat dels crims del franquisme que ha imperat des de la mort del dictador”. Aquesta situació ha servit per a constatar que la nova lei de Memòria Democràtica és “insuficient”, ja que és en aquesta normativa en la qual s’ha basat la magistrada per a rebutjar la querella, al·legant que les amnisties concedides el 1977 als agents policials de la dictadura són un “obstacle insalvable” per a investigar les tortures denunciades.
A la seva resolució, la jutgessa també exposa que la llei de Memòria Democràtica no fa servir el terme “investigació penal”, sinó que anima les víctimes a emprendre procediments de jurisdicció voluntària, és a dir, comissions de caràcter acadèmic, però no judicial. “No es pot mirar al futur sense reparar el passat. I ho diem ben clar: una amnistia mai pot servir per deixar impunes vulneracions de drets fonamentals” ha reblat Gay.
Les entitats que conformen la campanya Via Laietana 43 adverteixen que continuaran insistint que el dret a la justícia i a la reparació de les víctimes de crims del franquisme s’ha de dur a terme als tribunals i que aquests han d’interpretar les lleis d’acord amb el dret internacional dels drets humans.
Així mateix, les entitats continuen insistint també en la necessitat de resignificar Via Laietana 43, apostant perquè l’edifici deixi de ser una comissaria per a convertir-se en un centre de memòria i reparació de les tortures policials durant el franquisme. També recorden que poden acudir als tribunals internacionals i que l’ONU ja els ha donat la raó.
