La proximitat i la rapidesa en les gestions són dos dels aspectes que els ciutadans més valoren en el tracte que tenen amb l’administració. Aquesta és una de les bases que van promoure la creació de les entitats municipals descentralitzades (EMD) dintre d’un municipi. A Catalunya, n’hi ha 65, la majoria de les quals concentrades a l’Alt Pirineu i l’Aran. El president de Valldoreix i de l’Agrupació d’EMDs de Catalunya, Josep Puig, reclama que el Govern i el Parlament impulsin una normativa que reguli el seu funcionament a Catalunya, com ja passa en altres comunitats autònomes. Una opinió compartida pel president de Jesús, una EMD de Tortosa, Víctor Ferrando, que remarca que sovint depenen de la “bona voluntat” del municipi del qual depenen.
La demarcació de Lleida concentra 54 de les 65 entitats catalanes. A les comarques de Tarragona n’hi ha 6, a les de Barcelona 4 i a les de Girona 1. La mitjana de població es troba en els 460 habitants, però n’hi ha quatre que superen els 3.000 habitants, entre les quals Valldoreix i Jesús, i algunes que hi són a la ratlla, com Bellaterra. Són zones habitades que per motius singulars, ja sigui per volum de població o per distància física amb el nucli al qual pertanyen, reclamen el dret a poder tenir entitat jurídica pròpia. A partir dels convenis de constitució a què s’arriba amb el municipi del qual formen part, assumeixen competències i reben recursos.
Entre d’altres, les EMD s’ocupen de la vigilància de preservació del seu patrimoni, de l’enllumenat, el manteniment de l’espai públic i la promoció d’esdeveniments culturals i esportius. Però l’acord establert en la constitució amb el municipi pot comportar altres atribucions.
“De no tenir res o ser un barri a ser una EMD hi ha una diferència abismal, perquè podem generar i gestionar els recursos, però a més per al veí suposa tenir un lloc proper per fer gestions o obtenir permisos d’obres, per exemple”, explica Josep Puig, president de l’EMD de Valldoreix i de l’Agrupació d’EMDs de Catalunya, entitat que permet una coordinació entre ells i defensar els seus interessos. Puig admet que és fonamental tenir una bona relació entre l’EMD i l’ajuntament de la localitat, independentment del color polític, per garantir una bona entesa pel que fa a l’aportació de serveis dels quals es depèn del municipi, com ara la seguretat o la recollida d’escombraries.
A diferència d’altres comunitats autònomes, a Catalunya no es disposa d’una llei que reguli les EMD, i per això l’agrupació que les representa vol que Govern i Parlament impulsin la regulació del seu funcionament. “A més, segons la llei, a partir dels 10.000 habitants es podria sol·licitar ser municipi, però està per veure si en un futur proper és així”, explica Puig, que veu com els increments de població apropen alguna de les EMD catalanes, com la de Valldoreix, a aquest llindar.
La llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL), a més, priva a les noves EMD gaudir de personalitat jurídica pròpia o a tenir una presidència, a la vegada que no poden accedir a certs recursos externs. Aquests aspectes consideren que van en detriment dels nuclis de població que volen tenir entitat pròpia: “Sempre defensarem que les EMD són l’administració més propera al ciutadà i que permeten oferir serveis de manera més directa i personal”
Integrat a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Valldoreix té a dia d’avui uns 8.500 habitants, més que el 75% de municipis del país. Constituïda al 1958, l’EMD gestiona, a més del que s’estableix per llei, una sèrie de competències que es van acordar amb l’ajuntament. Així, assumeix la gestió de l’impost de plusvàlues en el marc del conveni econòmic i financer amb el consistori, i recull les taxes de serveis que ofereix, com el de l’escola bressol, l’escola de música o el complex esportiu. A banda, també gestiona les llicències d’obres: “Triguem entre dos i tres mesos en concedir-les, mentre que a Sant Cugat tenen un greu problema perquè s’estan atorgant en uns dos anys”, detalla Puig. Com a particularitat, Valldoreix disposa del seu propi servei de bus urbà, que connecta tots els racons del nucli entre si i amb l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).
Jesús, al Baix Ebre, és una EMD de Tortosa des de 1994. Actualment compta amb uns 3.700 habitants censats, tot i que l’alcalde-president, Víctor Ferrando, apunta que arran de la pandèmia la població que viu al nucli ha crescut notablement. Ferrando també demana canvis normatius que evitin situacions d’incertesa: “Depenem de la bona voluntat dels consistoris”. Aquesta EMD s’encarrega de la llar d’infants -amb 42 alumnes-, l’escola de música, la biblioteca i punt juvenil i el manteniment de l’institut-escola Daniel Magrané. També són competència de Jesús el clavegueram i l’enllumenat.
Malgrat seguir depenent de Tortosa en l’àmbit econòmic, Ferrando assegura que després de 30 anys d’EMD el sentiment de pertinència entre els jesusencs és “molt fort”, sobretot entre els més joves. Descarta que l’entitat sigui el preludi d’un futur procés d’independència de Tortosa, però apunta que si es posés sobre la taula “no s’escandalitzaria ningú” i que Jesús podria ser viable com a municipi i “la gent ho veuria amb certa normalitat”.
Al Talladell, tampoc està a sobre de la taula ser un poble independent de Tàrrega, però la seva presidenta, Marta Vilardosa, no descarta que algun dia ho pugui ser. Es va constituir en EMD fa 11 anys després de celebrar un referèndum. Actualment té 233 veïns. Ser EMD els permet tenir competències sobre el manteniment i la neteja del poble, i poden concórrer a les subvencions de la Diputació de Lleida. Bona part del seu pressupost, que puja a 138.000 euros, prové de l’Ajuntament de Tàrrega. També tenen competències en matèria de salut, promoció comercial i joventut.
Vilardosa considera que les seves funcions són pràcticament iguals a les d’un alcalde, però amb una atenció més “personalitzada”. Tot i això, no poden exercir totes les competències, i la presidenta del Talladell qualifica de “molt bona” la relació amb Tàrrega. El que queda de mandat, el destinaran a arranjar carrers, millorar l’enllumenat i arreglar un casal del segle XVIII que és propietat del poble.
Com es tria el president d’una EMD?
Les EMD no tenen alcalde, sinó president. La seva elecció es fa el mateix dia en què se celebren eleccions municipals, però no s’escull una formació, sinó a la persona que es vol com a president, amb un sistema de doble urna. L’escollit assumeix el càrrec durant els següents 4 anys sense possibilitat que se li pugui presentar una moció de censura. Cada entitat disposa d’un plenari, que el configuren el president, escollit per sufragi universal directe, i les vocalies, nomenats pels partits en funció dels resultats de les eleccions municipals.
Des de Jesús, Ferrando veu “incomprensible i estrany” que el president d’una EMD pugui trobar-se un equip de govern amb qui no compartís la mateixa visió política. I per això també reitera la necessitat de revisar el marc normatiu actual.
