El “retorn assistit” dels menors no acompanyats de Barcelona que va plantejar el nou tinent d’alcalde de seguretat del consistori, Albert Batlle, ha generat una nova polèmica en la política municipal de la batllessa Ada Colau. De fet, l’exdirector dels Mossos d’Esquadra de la mà de l’exconseller Ramon Espadaler i les seves declaracions incendiàries van ser els protagonistes del ple sobre Seguretat celebrat aquest dimarts al consistori. El polític d’Units va rebre dures crítiques tant d’ERC com de JxCat, que van provocar que intentés rectificar encara que sense concreció explícita. “Hem d’orientar la nostra actuació per a vetllar pel dret a tutela i el dret d’educació, però amb realisme”, va aclarir.
Batlle va donar a entendre que no s’extradiria cap menor, però sense verbalitzar-ho, tal com demanen els republicans i els post-convergents. Tot i això, el símptoma que no devia agradar al nou govern de coalició va ser el suport que van rebre aquestes declaracions. Ciudadanos, PP i Barcelona pel Canvi van mostrar la seva coincidència amb el govern de Colau sobre aquests infants -col·lectiu ja estigmatitzat darrere un acrònim-, però l’alcaldessa va preferir no mullar-se. De fet, el regidor de Ciudadanos Paco Sierra afirmava que havien “fitxat el Messi de la Seguretat”, lloant a Batlle. Per a més escarni, les declaracions del nou regidor socialista coincideixen amb afirmacions del candidat i ara regidor del PP Josep Bou, que instava a retornar els menors “amb els seus pares” en plena campanya.
El silenci de Barcelona en Comú és eixordador. Però no va caldre que Colau ratifiqués. Batlle, que ve de l’ala dura del socialisme català, fill d’Units per Avançar i amb un llarg currículum a l’administració catalana, defensa la deportació dels nens migrants sense família, i tindrà un paper transcendental en la política barcelonina. A més, va assegurar que el govern municipal diposita en ell “un alt grau de confiança”. El també exsecretari de Serveis Penitenciaris, podria haver provocat una nova contradicció imposada per la hipoteca de Manuel Valls, l’exprimer ministre francès que va regalar, “sense condicions”, tres vots a l’alcaldessa.
Si ens remuntem a la legislatura anterior, l’acció política de BComú en matèria de seguretat és totalment contraposada a les intencions de Batlle. El que també va ser regidor de la ciutat entre els anys 1995 i 2003 va subratllar que “en un any hi hauria canvis” a la ciutat. Aquesta primera crisi podria ser només la punta de l’iceberg d’una legislatura plena de terratrèmols interns que, per motius ideològics i programàtics evidents, només ha fet que començar.
