La Diputació Permanent del Parlament ha aprovat aquest dimecres el decret llei del Govern que estableix que les dones que es presentin al procés d’accés al cos de Mossos d’Esquadra tindran preferència per davant dels homes en cas d’empatar en puntuació. Es tracta d’una mesura que la Generalitat vol posar en marxa mentre no s’aprovi el pla d’igualtat de la policia catalana, ja que les dones “representen només el 21%” d’agents, ha indicat el conseller d’Interior en funcions, Miquel Sàmper, que ha defensat el decret. Segons el titular del Departament d’Interior, amb l’entrada de noves agents al cos “s’incorporarà talent” perquè “les dones tenen més formació acadèmica que els homes”.
El decret ha obtingut el vot favorable de JxCat, ERC, Cs i la CUP, mentre que CatECP i el PPC hi han votat en contra i el PSC-Units s’ha abstingut. La majoria de grups han coincidit que cal implementar mesures per tal que els dones guanyin pes a la policia catalana, però els comuns i els anticapitalistes han titllat el decret d’insuficient.
La líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha fet servir aquest argument per votar-hi en contra en veure-ho “un intent de rentar la cara a un problema de fons” i “una presa de pèl”. En canvi, el diputat de la CUP Vidal Aragonés hi ha votat favorablement perquè tot i ser un avenç “molt de mínims” perquè només regula els empats pot “tenir una petita afectació” envers la igualtat. També els socialistes han qüestionat l’impacte del decret. El diputat David Pérez ha preguntat “a quantes dones beneficiarà” i ha conclòs que “segurament a una”.
El debat del decret llei ha servit per posar de nou sobre la taula les discrepàncies entre els grups parlamentaris sobre el model policial i les actuacions dels Mossos dels darrers dies coincidint amb les protestes contra l’empresonament del raper lleidatà Pablo Hasel. Mentre que la secretària general de Cs i diputada al Parlament Marina Bravo ha criticat que el Govern “corregués a qüestionar la feina dels Mossos” i Pérez ha reiterat el suport del PSC als agents, “especialment a les unitats BRIMO i ARRO”, Marta Vilalta (ERC) ha reivindicat un cos “democràtic, fort, representatiu, adaptat al segle XXI, que sigui respectat i que tingui les actuacions proporcionals”. Per això ha proposat “investigar i sancionar” si hi ha hagut abusos policials “però també abusos en la protesta, perquè el saqueig no és dret de protesta”.
Aragonés ha anat més enllà i ha aprofitat per interpel·lar el conseller Sàmper sobre la condecoració a agents que van “amaçar” manifestants durant les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, el suposat espionatge per part d’agents a la CUP i sobre els protocols que diuen que els projectils de foam s’han de disparar a l’abdomen, que diu desconèixer. “És compatible amb l’estat de dret que no puguem accedir a la normativa que ho regula?”, ha preguntat, i ha demanat també si s’han obert expedients per l’encapsulament de manifestants al carrer Gran de Gràcia de Barcelona el cap de setmana.
