El 1985, abans que Portugal i Espanya entressin a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), ja hi havia cinc fronteres ferroviàries en funcionament i 24 trens que les creuaven cada dia, segons explica InfoLibre. Quasi quaranta anys després, només hi ha tres fronteres ferroviàries obertes entre els dos països i sis trens passen per elles cada dia (tres en cada direcció) que realitzen trajectes relativament curts.
En una Europa que ha eliminat les fronteres i ha apostat pel mercat comú i la cohesió territorial, és evident que Espanya està endarrerida. De fet, Madrid no té ni una connexió directa de tren amb cap altra capital europea fora de la península. Desplaçar-se des de Lisboa a Madrid suposa embarcar-se en un viatge irracional que es prolonga durant onze hores i obliga a agafar quatre trens diferents. La investigació d’InfoLibre demostra que la península està més aïllada que fa mig segle enrera.
Tot això, en ple 2021, proclamat l’Any Europeu del Ferrocarril en què una de les principals reivindicacions ha estat l’ús del tren com el mitjà de transport imprescindible en la lluita contra el canvi climàtic. Mentrestant, els governs espanyols donen prioritat als seus interessos i les principals companyies ferroviàries pràcticament obvien el mercat internacional, ja que no els suposa ni el 5% dels seus ingressos.
