El nou president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Xavier Xirgu, ha demanat a les formacions polítiques sensibles amb el català que “apretin per blindar-lo” en la recta final de la tramitació de la nova llei audiovisual estatal.
Entrevistat a ‘El matí de Catalunya Ràdio’, Xirgu diu que “els mateixos actors no són conscients” de la rellevància d’aquest marc legal a 10 o 15 anys vista i ha alertat de les conseqüències de no aconseguir elevar el percentatge de producció europea que han de finançar les plataformes i obligar-les a incloure obra en català. El periodista ha celebrat que Netflix vulgui incorporar més títols en aquesta llengua, però ha advertit que això no pot quedar “a la voluntat” de les plataformes.
El nou president del CAC, al càrrec encara no fa un mes, s’ha mostrat “molt preocupat” per com s’acabarà concretant el paper del català en la nova llei audiovisual. Xirgu no ha volgut fixar el seu percentatge ideal de finançament d’obra europea a càrrec dels beneficis de les plataformes; però sí que ha recordat que el 5% que preveu l’esborrany de la llei està lluny del 20% que ha marcat França, i del 12,5% d’Itàlia, en la mateixa transposició de la mateixa normativa europea que ara està adaptant l’estat espanyol.
Part d’aquesta obra europea serà en català, tot i que tampoc es coneix en quina mesura. Sobre la producció en català i sobre el catàleg de les plataformes, Xirgu ha alertat que “o es blinda ara, en el procés d’esmenes, o en pagarem les conseqüències durant molts anys”. El periodista ha instat les forces polítiques catalanes que estan implicades en el Pacte Nacional per la Llengua a “mostrar la seva consciència —sobre el català— exigint que la llei audiovisual vagi molt més enllà”. El president del CAC creu que “hi ha les condicions” de consens polític suficients per aconseguir-ho.
En referència al recent anunci que Netflix incorporarà una sèrie de títols en català (doblats o subtitulats públicament) al seu catàleg, Xirgu l’ha aplaudit, però ha apuntat que no és la via per garantir-hor. “Estem dient que si ja estan doblades i subtitulades, s’incorporin; ho tenim, ho fem, i el gran triomf és que elles ho incorporin?… Hauríem d’aconseguir que no sigui un favor que ens fan”, ha demanat.
Ampliació de competències
Com el seu predecessor, Xirgu també considera greu que el projecte de llei audiovisual no reconegui competències al CAC en matèria de serveis televisius a petició i de plataformes d’intercanvi de vídeos. El president de l’ens ha dit que no és un “capritx” sinó una demanda lògica atenent al transvasament del consum audiovisual de la TDT cap a Internet i els dispositius mòbils. “Per això ens hem plantat tant aquí, com al País Valencià, com a Andalusia”, ha puntualitzat sobre la demanda compartida que “s’actualitzin” el seu àmbit de fiscalització dels continguts audiovisuals.
Xirgu també s’ha conjurat per fer que les funcions del CAC siguin més conegudes després del seu mandat, s’ha conjurat a ser molt actius en el control dels continguts que afecten la infància i la joventut i en aquest sentit ha trencat una llança a favor del programa EduCAC a les escoles. També ha convidat la ciutadania a interpel·lar l’organisme sempre que detecti continguts que li desagradin o consideri esbiaixats, lesius o “a la frontera del delicte d’odi”.
Sobre el seu nomenament i el pluralisme de l’ens, l’exdirector d’El Punt Avui, ha reconegut que en tota designació pública “sempre hi ha una arrel política”, però ha assegurat que una vegada en el càrrec ell i la resta de consellers desenvoluparan el càrrec “amb normalitat, transparència i pluralitat”.
