La Sala Penal de l’Audiència Nacional, que no ha dubtat a l’hora de declarar invàlides les diligències practicades pel jutge Manuel García-Castellón en el cas del Tsunami Democràtic, mostra “seriosos dubtes” a l’hora d’amnistiar els CDR represaliats en l”Operació Judes’. Aquest dilluns, la sala de l’AN ha fet el primer pas per plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l’aplicació de l’amnistia als CDR investigats per terrorisme en aquest cas, fet que, inevitablement, entorpeix l’aplicació de la norma.
Els magistrats han donat a les parts un termini de tres dies perquè es pronunciïn sobre si veuen convenient plantejar la qüestió “davant els dubtes” que l’amnistia pugui contravenir “greument” i suposar una “infracció patent” del dret comunitari. Pel que fa a la llei d’amnistia, la Sala admet que els fets queden dins del barem temporal que estableix la llei, però discrepa de l’abast que poden tenir les excepcions que marca la norma i que es regeixen per la Directiva 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell.
A finals de juny, la Fiscalia de l’Audiència Nacional va sol·licitar l’amnistia als dotze independentistes represaliats injustament, i acusats de forma arbitrària dels delictes d’organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació de substàncies explosives, així com un delicte d’estralls de caràcter terrorista en grau de temptativa, pels quals s’enfrontaven a peticions d’entre 8 i 27 anys de presó.
Precisament, els tres jutges de la Sala Penal, Alfonso Guevara, Jesús Eduardo Gutiérrez i Carlos Fraile, han adoptat aquesta decisió després de rebre les peticions de les defenses i de la Fiscalia de l’Audiència Nacional per a l’aplicació de la llei d’amnistia en aquest cas. Per contra, l’acusació popular de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes va demanar que no s’apliqui per evitar el que considera un trencament del “principi d’igualtat”.
“Malgrat que alguna de les defenses dels processats va sostenir que els fets atribuïts als seus defensats no estaven inclosos a la Directiva, aquest tribunal no està d’acord amb aquesta afirmació”, apunten, perquè “la finalitat” de les accions dels CDR “encaixa perfectament en el que es denomina a la Directiva com a ‘grup terrorista'”. El mateix passa, segons els jutges, pel que fa als delictes de tinença i fabricació d’explosius i d’estralls en grau de temptativa, que per la Sala també quedarien exclosos de la llei perquè es poden emmarcar en el que diu la directiva comunitària.
“En definitiva, podem afirmar que… els fets que s’imputen estarien inclosos clarament a la Directiva a la qual es refereix la Llei d’amnistia”, i per tant quedarien exclosos de l’aplicació de la norma.
Els jutges recorden que actualment els investigats estan acusats de delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d’explosius de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa. Tanmateix, admeten que no consta acreditat que fruit de les seves accions dels CDR s’hagi produït “cap víctima ni resultat lesiu per a ningú”, ni tampoc que “s’hagi arribat a causar danys materials”, perquè “els artefactes mai es van arribar a col·locar”.
