L’Audiència de Barcelona manté la persecució a un independentista condemnat a presó per un suposat delicte de “coaccions” arran de les protestes en contra de la visita del rei espanyol a la capital catalana el 9 d’octubre del 2020. El tribunal ha ratificat aquest divendres la condemna a l’home, un veí de l’Empordà, que s’enfronta a una pena de 2 anys, 4 mesos i 16 dies de presó, per presumptament haver escridassat un grup de manifestants a favor del rei espanyol, i haver pintat amb un esprai una creu a una bandera espanyola. Des d’Alerta Solidària denuncien que la resolució obvia les al·legacions que havia presentat la defensa i titlla de “vergonyosa” la nova sentència. L’entitat adverteix que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem.
Els fets es remunten al 9 d’octubre del 2020, durant l’entrega dels premis BNEW, els quals van reunir a la capital catalana el president i el rei espanyols. La presència de tots dos no va passar desapercebuda, i al voltant de l’estació de França es van concentrar centenars d’independentistes i antimonàrquics que rebutjaven la presència del Borbó. D’altra banda, l’associació Concordia Real Española havia fet crides a la mobilització en defensa de la monarquia. En un moment determinat, van aparèixer un grup d’una desena de persones amb banderes espanyoles i una pancarta que deia ‘Espanya us estima’. Molts dels independentistes van rodejar el grup i es van produir algunes empentes, cops i insults. També els van llençar aigua amb pintura i van pintar una creu amb esprai a la bandera espanyola.
La fiscalia es basa en el relat policial per a sostenir que va ser el jove empordanès qui va pintar la creu i també va insultar i agredir a alguns dels monàrquics. En el judici, però, el jove va explicar que havia quedat amb uns amics per manifestar-se en contra de la presència del rei espanyol i van arribar molt tard perquè van ser identificats pels Mossos, així que van decidir anar directament a dinar. Aleshores, van ser identificats altra vegada i van trobar un esprai al jove.
Aquest relat, però, divergia del que explicaven alguns dels agents policials, que afirmaven haver seguit el jove al llarg de la protesta i haver-lo vist pintar amb esprai la bandera i posteriorment un cotxe de la Guàrdia Urbana de Barcelona, motiu pel qual van demanar als antiavalots que identifiquessin el jove i l’escorcollessin. Tanmateix, la sentència va donar per bona la versió de la policia, propiciant així la condemna de més de 2 anys de presó, que la defensa del jove va recórrer a l’Audiència de Barcelona.
Ara, l’Audiència de Barcelona dona per bona la resolució emesa pel Jutjat Penal núm. 27 de Barcelona i ratifica la condemna de presó. La defensa assegura que el tribunal “s’esforça per donar una explicació a totes elles i mantenir la condemna a presó”. En aquest sentit, Alerta Solidària recorda que les puntades de peu i empentes que havien relatat els Mossos d’Esquadra que hauria rebut una víctima, aquesta va dir que no les havia patit. Per això, Alerta Solidària ha assegurat en un comunicat que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem posant l’accent en aquestes contradiccions del relat, que qüestionarien l’autoria de les coaccions i les circumstàncies agreujants que inclouen els dos tribunals barcelonins. Per una banda, consideren que no hi ha una motivació ideològica amb ànim discriminatori perquè senzillament hi havia un enfrontament entre dos grups amb conviccions polítiques contraposades (monàrquics i independentistes).
A més, creuen que l’agreujant de superioritat numèrica queda totalment desacreditada perquè es fonamenta en “la tria arbitrària de les declaracions d’uns agents policials en desatenció d’unes altres”. Segons apunta la defensa, alguns dels testimonis relataven que el grup d’independentistes era igual o menys nombrós que el dels monàrquics.
