El jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno ha acordat elevar exposició raonada al Tribunal Suprem perquè investigui l’exministre de Transports socialista José Luis Ábalos davant dels “indicis fundats i seriosos” del seu “paper principal” en una organització criminal que suposadament es va lucrar amb la venda de mascaretes durant la pandèmia. Moreno atribueix a Ábalos, que és aforat perquè és diputat al Congrés, una “imputació clara i concreta” a través d’una sèrie d’indicis que evidencien la seva presumpta participació en delictes de pertinença a organització criminal, tràfic d’influències i suborn.
Moreno acorda enviar testimoni íntegre de les actuacions perquè sigui el Suprem qui es pronuncio sobre si ha d’assumir tota la investigació o només la part referida a Ábalos.
En la seva resolució, el jutge atribueix a Ábalos un delicte de pertinença a organització criminal perquè ocupava un paper principal en l’entramat creat per l’empresari Víctor de Aldama per aconseguir negocis amb les administracions públiques.
Pel que fa al delicte de tràfic d’influències, el magistrat conclou que estaria acreditada la intervenció del llavors ministre per a l’adjudicació dels contractes de subministrament de mascaretes a l’empresa de Aldama Soluciones de Gestión y Apoyo a la Empresa, així com per a la contractació per part de dues empreses públiques (INECO i TRAGSATEC) de la dona amb qui llavors mantenia una relació personal.
També li atribueix el delicte de suborn perquè va gaudir d’un habitatge en un municipi gadità com a pagament per la seva mediació en l’adjudicació dels contractes de subministrament del material sanitari. Un altre indici que ho acreditaria, diu el jutge, és el pagament del lloguer del pis on va viure la parella d’Ábalos al centre de Madrid des de març del 2019 fins al setembre del 2021, amb un import de 88.101 euros, i que va abonar Aldama a través de persones i societats que estaven sota el seu control.
Una organització criminal que va perdurar en el temps
El jutge creu que de la investigació realitzada fins ara s’infereix l’existència d’una organització criminal, d’un concert previ per aconseguir l’adjudicació dels contractes, uns cobraments obtinguts per l’assessor Koldo García per fer de mitjancer i aconseguir la seva adjudicació i les operacions per ocultar aquests cobraments, així com per evitar la traçabilitat dels ingressos obtinguts a conseqüència de les irregulars adjudicacions.
Moreno apunta que l’inici d’aquesta causa es va centrar en la investigació del negoci de les mascaretes, que va permetre posar al descobert la relació privilegiada de l’empresari Victor de Aldama amb el Ministeri de Foment a partir de l’assessor del ministre, Koldo García.
Constata que Aldama pagava de manera recorrent i periòdica a Koldo García la quantitat de 10.000 euros al mes perquè utilitzés la seva influència sobre Ábalos en favor d’Aldama i les seves empreses. Aquesta pagaments més ordinaris es van complementar amb d’altres de caràcter extraordinari dirigits al propi Ábalos, segons el jutge. Els més evidents són els de la compra del xalet de la Alcaidesa, a Cadis, o el pagament del lloguer de la parella.
Aquests pagaments permetien a Aldama assegurar-se la consecució d’un lucre econòmic, assentat en l’estructura criminal dels seus socials, presumptes partícips també de l’organització criminal objecte d’investigació, continua el magistrat.
Segons ell, queda acreditada la perdurabilitat en el temps de l’organització criminal integrada en principi per deu persones investigades en la causa durant els contractes però també després. El jutge conclou que la influència exercida per Koldo García i Ábalos no va quedar circumscrita al temps que van estar al Ministeri, ja que després de la seva sortida encara es registren pagaments recurrents a García. Dos anys després, Koldo García encara recorria a Ábalos per actuar en benefici d’Aldama davant de l’administració balear, segons les converses telefòniques intervingudes.
Aldama tenia informació privilegiada sobre els contractes
El jutge considera que Aldama tenia informació privilegiada sobre la necessitat del govern d’adjudicar contractes amb caràcter d’emergència. La selecció de la seva empresa hauria partit d’ell mateix i d’algun alt càrrec del ministeri, amb la permanent participació de Koldo García. La pròpia auditoria del ministeri admet que el propi Ábalos o el seu gabinet podria haver sigut qui va contactar amb l’empresa en qüestió, negociés amb ella i modifiqués l’objecte de l’emergència perquè finalment coincidís amb allò ofert per Aldama.
A més, el jutge també subratlla el paper d’Ábalos en el rescat d’Air Europa, amb la intervenció d’Aldama. Moreno menciona trobades en aquestes dates entre alts càrrecs del govern espanyol amb l’empresari. “Tot sembla indicar que després de les trobades Ábalos-Calviño i Ábalos-Aldama-Hidalgo, la situació hauria fructificat en favor de l’aerolínia”, diu.
