L’Audiència Nacional ha anul·lat i deixat sense efecte la destitució del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos com a cap de la Comandància de Madrid (Tres Cantos-Madrid) i ha condemnat el Ministeri de l’Interior al seu reingrés en el mateix lloc de feina, a més de pagar-li els complements salarials no cobrats des de la primavera passada. Interior el va separar del càrrec després que Pérez de los Cobos es negués a informar a càrrecs polítics sobre la investigació judicial oberta per la manifestació feminista del 8-M a la capital espanyola just a l’inici de la pandèmia de covid-19. Interior ja ha anunciat que recorrerà la decisió.
En una sentència de 72 pàgines del jutjat central contenciós-administratiu número 8, el magistrat Celestino Salgado estima el recurs presentat per Pérez dels Cobos contra la resolució del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, del 28 de juliol del 2020 per la qual es desestimava el recurs d’alçada formulat contra la resolució del secretari d’Estat de Seguretat del 24 de maig que va ordenar la destitució del coronel. Després d’analitzar els fets i les resolucions adoptades en el cessament, el magistrat explica que la destitució es va motivar per no informar del desenvolupament d’investigacions i actuacions de la Guàrdia Civil en el marc operatiu i de policia judicial, amb finalitat de coneixement, tot això en el marc de la investigació judicial oberta per la manifestació feminista del 8-M de l’any passat al jutjat d’instrucció número 51 de Madrid, que havia imposat a Pérez dels Cobos el deure de reserva.
“El que és indiscutible és que tot i el deure legal de reserva i de l’ordre expressa de la magistrada instructora a la unitat orgànica de policia judicial, es va destituir el recurrent per no informar del desenvolupament d’investigacions i actuacions de la Guàrdia Civil, en el marc operatiu i de policia judicial, amb finalitats de coneixement”, indica l’AN. “No consta de cap manera quina informació es considerava que hauria d’haver comunicat el recurrent en la seva condició de cap de la Comandància de Madrid, i per tant no podem concloure més que el motiu de la decisió discrecional de cessament era il·legal, mentre que el cessament va estar motivat per complir amb el que la llei i l’exprés mandat judicial ordenaven tant a la policia judicial com als seus superiors, que era no informar del desenvolupament de les investigacions i actuacions en curs; cosa que, entre altres coses, podria haver estat un il·lícit penal”, afegeix la sentència.
En la sentència, el magistrat assenyala que hi ha “un clar exercici desviat de la potestat discrecional que apareix expressament recollit en el propi expedient administratiu -proposta de cessament i resolució del recurs d’alçada-, contra el que és habitual i que ha motivat que difícilment sigui apreciada la desviació de poder pels tribunals”. És per això que conclou que “aquella motivació és il·legal”. Pel magistrat, la legalitat no pot ser arraconada per la discrecionalitat, sinó que, per contra, les potestats discrecionals s’han exercir dins de la legalitat. “L’actuació discrecional no pot ser un mitjà per atemptar contra la legalitat o menyscabar la legalitat a la qual tots, en definitiva, estem subjectes. És per això que l’exercici de les potestats discrecionals està subjecte al control jurisdiccional”, conclou.
Des del Ministeri de l’Interior, es respecta la sentència però se’n discrepa, i ja ha anunciat que l’Advocacia de l’Estat recorrerà la sentència davant de la sala contenciosa-administrativa de l’Audiència Nacional.
