El jutjat de vigilància penitenciària ha autoritzat l’aplicació de l’article 100.2 al pres polític d’Interior, Joaquim Forn. La Junta de Tractament de Lledoners va acordar al febrer que pogués sortir a treballar 12,5 hores al dia cinc dies a la setmana al departament legal de Mediapro. La jutgessa ho ha autoritzat tot i la posició contrària de la fiscalia. La magistrada considera que Forn té un “risc baix” de reincidència delictiva i trencament de la condemna, i que ha seguit els programes de tractament. Contra aquesta decisió es pot presentar recurs a l’Audiència de Barcelona, però el jutjat no especifica que sigui revisada pel Suprem, com sí va determinar el jutjat de vigilància penitenciària de Lleida en el cas de Carme Forcadell.
En l’escrit, la jutgessa cita els informes dels professionals de Lledoners per afirmar que Forn “reconeix els fets provats en la sentència, és sensible a les conseqüències negatives de la seva conducta i assumeix la responsabilitat de les seves accions”. De fet, afegeix que, a posterior, Forn “valora que es podria haver actuat d’una altra manera” i que veu “les conseqüències que s’han originat per la seva conducta, admetent que no eren les desitjades”.
Aquests informes, segons recull la jutgessa, també recullen que l’exconseller es defineix com “una persona demòcrata per sobre de tot” i que creu que “qualsevol solució de futur seria òptim que es pogués fer pactat amb l’Estat, ja que la via unilateral no és l’adequada”. A més, s’afegeix que el temps a la presó “li han suposat un efecte intimidatori de la pena”, fet que ha repercutit en la seva escala de valors. “Actualment prioritza poder estar amb la família i els amics més propers”, s’argumenta, i les seves “expectatives de futur” s’encaminen a “l’estabilitat familiar i laboral, dins de l’activitat privada”.
La jutgessa també destaca que Forn ha seguit els programes de tractament, i que no n’ha fet un d’específic sobre el delicte de sedició, com remarca la fiscalia, perquè no existeix. “La pretensió del ministeri fiscal de rebuig i modificació dels principis, pensaments i voluntats legítimes que té l’intern ha de repetir-se que ni es contempla en la normativa penitenciària, ni a la Constitució, i que atemptaria contra els més elementals drets fonamentals”, assegura. La jutgessa defensa que els pensaments polítics de Forn són “legítims” dins de l’ordenament jurídic, ja que formen part del programa de diversos partits polítics i que aquests no han estat declarats inconstitucionals.
Recurs d’apel·lació
Contra aquesta decisió es pot presentar un recurs de reforma davant del mateix jutjat de vigilància penitenciària i un recurs d’apel·lació davant de l’Audiència de Barcelona. En aquest cas, la jutgessa no contempla que el recurs l’hagi de revisar el Tribunal Suprem, com a òrgan sentenciador, com va establir el jutjat de vigilància penitenciària de Lleida en el cas de l’aplicació del 100.2 a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell.
Valoració setmanal
Tot i l’autorització, el jutjat demana a Lledoners que li comuniqui setmanalment la valoració periòdica de Forn per constatar que es mantenen “baixos” els riscos de reincidència delictiva i trencament de la condemna, així com per valorar si procedeix continuar amb l’aplicació del 100.2 en cas de “possibles incidències”.
