L’ANC i el Consell per la República (CpR) consideren que l’aval del Consell General de la Unió Europea (TGUE) que avala el rebuig de la Comissió Europea a la iniciativa ciutadana (ICE) de les dues entitats que pretenia sancionar Espanya “no s’ajusta a la legalitat de la UE”. Així ho expressen l’Assemblea i el CpR en un comunicat conjunt, on afegeixen que ara estudiaran si modifiquen el text de la ICE o bé presentaran un recurs perquè la Comissió Europea acabi registrant la proposta. El president del CpR, líder de Junts i expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha opinat via Twitter que la justícia europea “mereix el màxim respecte” perquè quan pren una decisió ho fa en base a “raons estrictament de dret i no pas polítiques”.
Les dues entitats van registrar el 2019 una ICE que demanava a Brussel·les examinar si l’Estat està “vulnerant els drets polítics i civils” del poble català. Brussel·les va declarar inadmissible la petició al·legant un defecte de forma: que no es demana explícitament un acte jurídic. L’ANC i el CpR van impugnar la desestimació davant del TGUE acusant l’executiu europeu de rebutjar-la en realitat “pel fons de la qüestió”.
Després de la decisió del TGUE, l’ANC i el CpR apunten que la institució europea “s’amaga darrere d’una excusa procedimental”, i subratllen que la raó per la qual rebutgen la ICE és “política”. Les dues entitats defensen que la funció de vigilància del respecte per l’estat de dret davant de possibles “amenaces sistèmiques” per part dels estats membres és una competència de la Comissió Europea, com a principi fonamental de la Unió recollit a l’article 2 del Tractat de la UE.
Així mateix, l’ANC i el CpR afegeixen que la seva ICE vol precisament demostrar que “aquestes vulneracions no són puntuals, sinó generalitzades”, i que han sorgit arran del procés polític emancipador que viu Catalunya.
“L’Assemblea i el Consell volen emfatitzar així “l’escàs respecte al dret de les minories, la politització de les altes instàncies jurisdiccionals, la inexistència de contrapesos a les altes instàncies jurisdiccionals, el nul respecte a l’aplicació directa de normes i principis rectors de la Unió Europea, la utilització espúria per l’Estat de diversos mecanismes de cooperació jurídica entre estats membres, la vulneració de drets civils i polítics a les minories i els seus representants, i la vulneració sistemàtica de determinats drets, sense els quals una societat difícilment pot qualificar-se de plenament democràtica”, afegeix el comunicat conjunt
Les dues entitats es reserven ara l’opció d’incloure les modificacions necessàries a la Iniciativa, per tornar-la a presentar perquè la Comissió la registri, o bé la possibilitat de presentar un recurs davant de la instància judicial superior -el Tribunal de Justícia de la Unió Europea- a fi d’aconseguir que la Comissió accepti el registre de la ICE amb el redactat actual, per demanar-li que investigui si les vulneracions de drets humans de les autoritats espanyoles contra el poble català suposen una amenaça sistèmica contra l’estat de dret.
