L’ANC lamenta els acords als quals han arribat ERC i JxCat amb el PSOE per la presidència de la Mesa al Congrés. En un comunicat, l’entitat els qualifica de “pactes de rebaixa” i es queixa que “blanquegen l’Estat davant Europa”. També considera que facilitar la constitució de la Mesa suposa “entrar en el joc” de qui vol que els catalans siguin “súbdits” i que aquesta estratègia no durà a la independència. L’organització liderada per Dolors Feliu també alerta del “perill de perdre de vista l’objectiu de la independència” i assenyala que “només el bloqueig de les institucions espanyoles pot precipitar la fallida de l’Estat i abocar els partits a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar”.
“Entenem el bloqueig com una estratègia per aconseguir la independència, i no com una finalitat en si mateixa o una tàctica per aconseguir un millor posicionament dels partits en la partida estatal”, argumenten. I raonen que “entrar en dinàmiques estatals d’eixos dreta-esquerra” mai ha servit al moviment.
L’ANC detalla que facilitar la constitució de la mesa “a canvi de prebendes institucionals”, com la constitució de grup propi dels partits independentistes, és “fer prevaldre la tàctica partidista fent-la passar per damunt dels interessos i necessitats de la nació”. “No és en cap cas una opció amb prou calat polític per a fer evident el conflicte amb Catalunya ni és una opció que generi la necessitat de resoldre’l”. Sobre les comissions d’investigació de Pegasus o dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A i l’impuls del català a l’Estat i a la UE, l’Assemblea diu que “no és una opció creïble per part de l’Estat, que incompleix sistemàticament qualsevol compromís”.
I va més enllà assenyalant que “rebaixen a mínims democràtics les expectatives” plantejades pels partits independentistes. Així, conclouen que qualsevol pacte amb el partit que vulgui governar l’Estat només es podria assumir “com a resultat del reconeixement explícit que el referèndum d’independència va ser l’acte de sobirania que valida Catalunya com a subjecte polític en conflicte amb l’Estat”.
