L’ambaixadora polonesa a Espanya, Monika Krzepkowska, ha afirmat que el seu país, que ocupa la presidència de torn del Consell de la UE fins al juny, ja ha obert converses amb les següents tres presidències de la Unió sobre l’oficialitat del català. Dinamarca agafarà el relleu del país de l’est d’Europa el segon semestre de l’any, i Xipre i Irlanda es partiran el 2026. La diplomàtica ha mencionat explícitament els dos primers, i ha constatat que la qüestió de la llengua catalana al club comunitari “no només” depèn de Varsòvia. Durant l’acte de presentació de la presidència polonesa celebrat a Barcelona aquest divendres, també ha dit que el debat “ja fa anys” que dura, i s’ha compromès a intentar “donar un impuls més fort” per resoldre’l.
Segons la representant polonesa, la llengua catalana és “part de la identitat” del país, i ha confirmat que el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha presentat la proposta davant de l’oficina del seu homòleg polonès la seva oficialitat. Així, ha afegit que una de les carpetes que tenen sobre la taula durant la presidència del seu país al Consell és la del català.
D’altra banda, Krzepkowska ha dit que encara és “molt aviat” per saber quin serà l’impacte de la nova administració de Donald Trump per a la Unió Europea. Segons ella, “segur que crearà un nou món”, però no és clar si això es convertirà en una “amenaça” o en una “oportunitat”. La diplomàtica ha recordat que tant Brussel·les com Polònia tenen “llaços molt forts” amb els EUA, i que davant els dubtes sobre les polítiques de mercat i de comerç que han generat l’arribada del nou inquilí de la Casa Blanca, “una cosa és el que es diu davant l’opinió pública” i una altra la que acabi duent a terme. “Hi ha processos que s’han de traslladar a lleis”, ha explicat.
Durant la seva intervenció, a la seu de les institucions europees a la capital catalana, ha lamentat que Trump no vulgui “prendre responsabilitat” d’allò que passa a Europa. Alhora, però, s’ha mostrat esperançada perquè “no deixi” la implicació en la guerra d’Ucraïna. De fet, ha dit que “ningú sap” si el conflicte bèl·lic travessarà més fronteres i que, en aquest cas, “tot el món tindrà problemes”.
Més inversió en defensa i “fortificacions” a la frontera amb Rússia
Encara sobre el panorama geopolític, ha demanat als països de la UE un “esforç conjunt en seguretat” donat el tauler de joc mundial actual. Segons ella, gastar en defensa “no és una despesa, és una inversió”. A Polònia, segons ha explicat, aquest any es destina un 4,7% del PIB en seguretat, una xifra que pràcticament quadruplica la d’Espanya, que “no sent tant la guerra a la frontera”.
Així, una de les “principals prioritats” de la presidència és la seguretat exterior, amb el “desenvolupament d’infraestructura militar” i la “construcció de fortificacions” a les fronteres de Rússia i Belarús com a algunes de les mesures més destacades. “Hem de posar fi com més aviat millor a l’agressió en curs”, ha constatat.
La lluita contra la desinformació, i la seguretat econòmica, energètica, alimentària i sanitària són altres prioritats per a Polònia, així com la protecció del medi ambient, la lluita contra el canvi climàtic, i el control de les fronteres exteriors per combatre la immigració irregular.
